(Fra Valentí Serra de Manresa, caputxí) Aquests dies, tot acompanyant el llibre Passió per la Setmana Santa, he pogut repassar a diverses poblacions de casa nostra les principals tradicions populars i litúrgiques desenvolupades entorn de la setmana més gran dels cristians, la més gran “no perquè tingui més dies que les altres ni perquè els dies constin de més hores, sinó per la grandesa dels misteris que hi són celebrats”, escriví sant Joan Crisòstom († 407); una setmana que, antigament, també s’havia anomenat també la Setmana dels perdons, ja que era quan els penitents eren reconciliats i rebuts novament a la comunió eclesial.
Amb els lectors de l’Horeb voldria compartir aquesta síntesi panoràmica sobre el Tridu Pasqual, que precisament comença avui vespre.
Dijous Sant, in coena Domini
El Tridu Pasqual el comencem cada any amb la cerimònia de la missa vespertina del Dijous Sant –dita litúrgicament in coena Domini—on, després de l’homilia, se sol procedir a la cerimònia del lavatori, coneguda amb el nom de Mandatum. Aquesta tradicional cerimònia del rentament de peus recorda, litúrgicament, aquell gest que Jesucrist realitzà en el cenacle poc abans d’instituir l’Eucaristia i seria bo de recuperar-lo allí on s’ha perdut. Després de la celebració eucarística hi ha el trasllat solemne del copó amb el Santíssim Sagrament fins al lloc de la reserva solemne o Monument, que se sol situar en una capella lateral on, dins d’una urna especial hi és dipositada la reserva eucarística destinada a la comunió de la celebració litúrgica del Divendres Sant. Acabada la cerimònia es procedeix al despullament de les tovalles de l’altar, ja que no es tornarà a celebrar la Santa Missa fins la vigília pasqual.
Divendres Sant, la Passió
En la cerimònia litúrgica del Divendres Sant ocupa un lloc molt destacat el cant de la Passió —o bé la seva lectura solemne i dialogada—, un costum molt antic que té l’objectiu de suscitar l’atenció dels fidels fent molt més viu i dramàtic el relat de la Passió. En la seva forma litúrgica original, el cant de la Passió és un recitat melòdic dialogat entre tres persones que alternen la veu de Crist, la del narrador o cronista i, finalment, la veu dels altres interlocutors que formen part del relat del Passio, amb un to propi per a cada una de les veus.
Després del cant —o de la lectura dialogada de la Passió— hi ha la solemne oració dels fidels que, segons l’antiga tradició de la litúrgia llatina, és el celebrant qui proposa la intenció de cada pregària amb una petita exhortació, mentre que el diaca mana a l’assemblea que s’agenolli per tal que els fidels preguin interiorment, en recolliment i silenci, fins que, a una nova invitació del diaca, tothom es posa dret per escoltar el cant de l’oració sacerdotal; una pregària que, en el dia del Divendres Sant, té un marcat caràcter universal, puix que es prega de manera ben específica per a tots i per a tothom. La posterior adoració solemne de la Creu és una antiquíssima cerimònia que prové de la venerable litúrgia celebrada a Jerusalem, precisament aquesta adoració de la Santa Creu la trobem testimoniada per la monja hispana Egèria qui, en els anys 381-384, peregrinà a Terra Santa i, posteriorment, posà per escrit la seva experiència en un Itinerarium de Locis Sanctis. En aquest text, la intrèpida peregrina hi descriví com en la diada del Divendres Sant, després de pregar els fidels cristians entorn de la columna on havia estat assotat Crist, es llegia la Passió segons sant Joan i, seguidament, es procedia a l’adoració de les relíquies de la Santa Creu.
El dia del Dissabte Sant és el dia del gran silenci, quan l’Església fa memòria del davallament de Crist als inferns —durant el seu repòs en el sepulcre— i no se celebra cap cerimònia litúrgica fins al moment de la Vetlla Pasqual, llevat de la recitació de les hores canòniques en el cor. Per a la pregària eclesial d’aquest dia els fidels disposen dels textos de l’ofici diví —la Liturgia horarum— i romanen en comunió de pregària, amb una actitud silenciosa i contemplativa, a redós del sepulcre del Senyor, meditant la seva dolorosa Passió.
Vetlla Pasqual
La Vetlla Pasqual comença amb el ritu de la joiosa benedicció del foc nou, que simbolitza la Resurrecció de Crist, llum del món i pedra angular que, per Pasqua, sortí victoriós de la pedra sepulcral. Amb el foc nou s’encén el ciri pasqual que, per la seva significació i simbolisme, ha de ser de dimensions superiors als altres ciris, car representa Crist ressuscitat. La cera del ciri pasqual simbolitza la figura del cos; el ble, l’ànima; la flama, la divinitat; els grans d’encens, les ferides de la Passió, i el moment d’encendre el ciri amb el foc nou significa l’instant de la Resurrecció.
Una volta gravat pel celebrant en el ciri pasqual el senyal de la creu i l’any, i també d’haver-hi estampat les lletres alfa i omega, comença la processó cap a l’interior de la nau del temple amb el ciri pasqual encès. Segueix el cant del Exultet o Angelica; és a dir, el pregó pasqual, que és una preciosa i expressiva composició poètica atribuïda a sant Ambròs.
La vigília pasqual és una llarga nit de vetlla en honor del Senyor Ressuscitat on destaca la lectura meditada d’una equilibrada selecció de textos de la Sagrada Escriptura que són una meravellosa síntesi de la història de la salvació, que va des de la creació del món fins a la Resurrecció de Crist. Aquest conjunt de lectures proclamades durant la vigília pasqual formava part de la darrera instrucció que rebien els catecúmens abans de rebre el baptisme dins de la Vetlla de Pasqua. Una volta acabada l’homilia, es procedeix a la benedicció de les fonts baptismals i, tot seguit, s’administren els baptismes o, en seu defecte, es fa la renovació de les promeses baptismals per part de tots els fidels que assisteixen a la celebració. Abans de continuar la missa amb l’ofertori, i després de renovar les promeses del baptisme, hi ha l’aspersió de l’assemblea amb l’aigua beneïda de les fonts baptismals. Així s’enceta la joiosa celebració de la Pasqua que es perllonga durant cinquanta dies.
A tots els religiosos i religioses de Catalunya us desitjo uns dies sants de molta proximitat al Crist i tots que sentiu, i sapigueu comunicar, una veritable passió per la Setmana Santa. Bona Pasqua amb la Pau i el Bé del Crist Ressuscitat !
