(El Punt Avui · 22/04/24) Del nou bisbe, Octavi Vilà Mayo (Tarragona, 1961), se n’ha destacat la vocació tardana com a monjo cistercenc, ja que va ingressar a la comunitat de Poblet amb 44 anys, el 2005, i va fer la professió solemne el 2010. Cinc anys després, a finals del 2015, va ser escollit abat per la comunitat, que ja coneixia bé com a laic. La tria de religiosos monàstics perquè dirigeixin les seus episcopals no és gaire habitual. De fet, arriba gairebé al cap de cent anys de l’última ordenació d’un monjo en les diòcesis catalanes, la del mallorquí Joan Perelló –missioner dels Sagrats Cors– el 1927 com a bisbe de Vic. I pràcticament sis segles després del darrer monjo bisbe gironí, el dominic Joan de Casanova, l’any 1431. Però Vilà recorda que el papa Francesc ja ha emprat el recurs durant el seu pontificat en altres diòcesis estatals, com ara Sant Sebastià –un claretià–, Pamplona –un mercedari– o Mèrida i Oviedo –franciscans, respectivament–. Reconeixements a la diversitat d’ànimes dins l’Església i a les vocacions monacals de l’“Ora et labora”.
