(URC · 25/09/26) Elena María Azofra Villa, religiosa de la Pureza de María des de fa 46 anys, assumeix aquest curs la responsabilitat de l’àrea de formació de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC), prenent el relleu del germà marista Lluís Agustí. Madrilenya de naixement, però crescuda i formada a Barcelona, ha dedicat bona part de la seva vida a tasques educatives, pastorals i de promoció social a Espanya, Colòmbia, Veneçuela i Nicaragua.
Des del setembre de 2025 viu a la comunitat del col·legi de la congregació a la zona de Sant Joan, a Sant Cugat del Vallès. El juny passat va rebre la proposta d’assumir la formació inicial i permanent de la URC i aquest curs 2026-2027 inicia aquesta nova etapa. Parlem amb ella sobre la importància de la formació en la vida consagrada, els reptes que planteja la societat actual i les prioritats dels pròxims mesos.
Després de molts anys dedicada a l’educació, la pastoral i la promoció social en contextos molt diferents, què t’emportes d’aquesta experiència per afrontar aquesta nova etapa?
He tingut la benedicció del Senyor d’haver pogut dedicar la major part de la meva vida a tasques educatives, pastorals i de promoció social a Espanya, Colòmbia, Veneçuela i Nicaragua. Tot això m’ha enriquit amb l’amistat d’un grup ampli de germanes de la pròpia congregació, però també de germanes i germans d’altres institucions i de laics col·laboradors en la missió d’evangelitzar a través de l’educació. Alguns d’ells, persones molt pobres i vulnerables, però no per això menys compromeses amb Jesús.
Què implica, concretament, assumir la responsabilitat de formació de la URC?
La formació inicial es concreta en la coordinació de l’Internoviciat, que consisteix en un curs d’un dia setmanal durant sis trimestres, en el qual s’ofereixen continguts bàsics de matèries relacionades amb la teologia del Misteri, de l’Església i de la vida religiosa. Pel que fa a la formació permanent, la responsabilitat consisteix a garantir tres xerrades o conferències sobre temes d’actualitat per a la vida consagrada, tres recessos espirituals durant els temps forts de l’any litúrgic i els exercicis espirituals a Montserrat durant els mesos de juliol i agost.
He pogut iniciar el curs amb una agenda formativa ben organitzada i estructurada gràcies també a les orientacions i els consells de Lluís Agustí, germà marista que m’ha cedit el testimoni, i dels membres de la Junta Directiva de la URC.
Sovint associem la formació a l’adquisició de coneixements. Què significa formar-se en el context de la vida consagrada?
La formació és un element clau i transformador tant en el camí vocacional de les persones com en el desenvolupament i la vitalitat de les comunitats. Formar-se no és només un procés d’acumulació de coneixements acadèmics o tècnics, encara que siguin necessaris per poder dur a terme la missió pròpia del carisma de cada institut. És, sobretot, un camí de creixement integral que respon a la necessitat dels religiosos i religioses de preparar-se per al servei a la societat des del seu carisma congregacional.
L’important de la formació no és el qui, sinó el per a qui. Necessitem formar-nos per nosaltres mateixos, però sobretot per aquells a qui servirem amb la nostra missió.
I per a què s’ha de preparar avui un religiós o una religiosa?
Necessitem formar-nos per ser persones eficaces i eficients en la trobada amb el món; per a la transmissió de la Bona Nova de Jesús; per a l’acció catequètica o pastoral; per a l’educació en escoles o universitats; per a la cura i l’acompanyament de persones en situació de fragilitat per diverses circumstàncies, i per a qualsevol altra missió.
Són missions diverses, però totes tenen en comú la necessitat de «samaritanitzar»: ser profetes i agents d’humanitat, amb discerniment, maduresa, amor i les eines necessàries per respondre a un món canviant i real.
Quins són avui els principals reptes formatius de la vida consagrada?
Crec que podem parlar de dos grans reptes per a aquest curs i, probablement, també per als pròxims anys. El primer és ajudar la comunitat formada pels religiosos i religioses de Catalunya a comprendre millor la societat d’avui i el paper de la vida consagrada enmig d’aquesta societat: la diversitat, els canvis socials, tecnològics i eclesials, els nous aspectes teològics o l’aplicació dels estudis en benefici de les persones i de la fecunditat de la missió, entre d’altres.
El segon és incloure’ns en les accions de la societat en les quals la vida consagrada pugui ser ferment enmig de la massa, donar respostes significatives i no quedar-nos aïllats.
En aquest context, quina oportunitat pot representar la formació?
L’oportunitat és aprofitar la formació per unir el creixement personal amb el bé comú i convertir-la en el motor que ens permeti passar de la bona intenció a l’impacte real en la vida de les persones i dels entorns on convivim.
Amb quines prioritats encares aquest curs 2026-2027?
No em plantejo gaires propòsits ni estratègies. Per part meva, un propòsit: realitzar aquesta tasca amb seny i humilitat.
Pel que fa a les línies de treball, en destacaria dues. La primera és mantenir «la bondat» del servei educatiu i formatiu tant de l’Internoviciat com de la formació permanent. La segona és l’enfortiment del teixit comunitari. La formació i la pregària compartida creen espais de diàleg, d’obertura a Déu, de cohesió i de visió conjunta. Quan els membres es formen junts i preguen units, enforteixen els seus vincles i el seu sentit de pertinença.
I de cara al 2027 ja plantegeu alguna nova proposta?
Ens agradaria poder celebrar una jornada d’autoformació mitjançant un Fòrum de Bones Pràctiques, especialment en l’àmbit de la pastoral del voluntariat i la cooperació i de l’animació vocacional.
Personalment, com vius la responsabilitat que t’ha confiat la URC?
Crec que m’han confiat una gran responsabilitat. D’una banda, coordinar els inicis dels nous i futurs religiosos, oferint-los eines per a l’estudi teològic i bíblic, la reflexió compartida, la valoració de la diversitat de carismes i missions i altres habilitats intel·lectuals que puguin garantir la continuïtat i la frescor dels projectes de les seves institucions.
De l’altra, coordinar la formació permanent i alguns espais de reflexió i pregària de les comunitats. És una tasca que tècnicament no em resulta difícil perquè hi tinc experiència, però que sí que m’exigeix mantenir un nivell alt per l’altíssima estima i valoració que tinc de la vida i l’acció apostòlica dels religiosos i religioses de Catalunya.
Ho agraeixo moltíssim a la URC i espero que tots encomanin aquesta tasca, i també a mi, en les seves pregàries comunitàries.
