(O. de Urgell · Sor María Victoria Triviño · 29/05/26) En la solemnitat de la Santíssima Trinitat, el 31 de maig, l’Església mare convoca tots els fidels a pregar pels qui sempre preguem per tothom, pels qui vivim per al Senyor en la vida contemplativa.
No és igual la forma de vida de tots els Ordes monàstics. Però tenim en comú la dedicació a la pregària, que s’exerceix en la Sagrada Litúrgia i marca el ritme de la jornada al so de la campana claustral.
En la Sagrada Litúrgia, que se celebra al cor conventual, ens unim al sacerdoci de Crist, el Senyor, i oferim la lloança, l’acció de gràcies i la súplica amb els qui preguen i en nom dels qui no preguen, dels qui creuen i dels qui no creuen, dels qui sofreixen i dels qui gaudeixen, dels qui neixen i dels qui moren… I la pregària es fa poderosa en el Mediador, Crist Jesús Senyor nostre, es fa compassiva en mans de la Mare del Senyor i abraça el món, abraça l’Església, abraça sobretot la nostra Església d’Urgell cercant cadascú amb el seu rostre i el seu nom, els seus anhels i els seus sofriments.
És incessant la pregària perquè, en virtut dels fusos horaris, és com si els contemplatius danséssim en un gran cercle. Quan cessa el cant en un monestir, comença en un altre. I la pregària no cessa, s’eleva i fa davallar la benedicció.
Pel que fa a la pregària d’intercessió, s’exerceix en tots els instants de la vida, en la pregària personal, el treball, l’estudi i el descans. Tant al cor com a l’altar del cor, s’exerceix el sacerdoci sant en forma d’ofrena, de súplica, de desig, de record amorós portant les joies i les càrregues dels germans. La mare santa Clara d’Assís ens ensenya a intercedir “com una abraçada al Cos inefable de Crist”, que és l’Església.
I encara més, és impossible retenir tantes peticions com ens arriben per encomanar. Algunes persones, que gairebé no coneixem, ho fan de passada, ni tan sols en sabem el nom. Per a aquests casos, la mare santa Clara ens ensenya a guardar-ho tot al cor i, en pregar, dir al Senyor: Et presento, Senyor, tot allò que he guardat al cor. Mira-ho i fes segons el teu immens amor.
En la Sagrada Litúrgia, l’adoració al Santíssim del matí, la pregària personal, l’estudi, el treball i el temps de compartir en sororitat, transcorre la jornada.
En acabar el dia, conservem una bella tradició franciscana. A l’escala principal dels nostres convents sempre hi ha un quadre de la Verge Immaculada. És “l’escala de la Tota Pulchra”. Allí acaba la jornada quan la comunitat, als peus de la Mare del Senyor, canta “Tota pulchra es Maria…”
