(B. Tortosa · 30/05/26) A pesar d’una crisi vocacional global —que en els últims anys ha portat a l’agrupació de moltes comunitats—, la pregària silenciosa i oculta dels religiosos i religioses contemplatius és la que sosté i dona forces a tota l’Església. Com recorda el delegat per a la Vida Consagrada del Bisbat de Tortosa, Mn. Josep Maria Garcia, «els nostres monestirs contemplatius constitueixen el cor bategant de la diòcesi».
«Vida contemplativa: per qui eres?». Aquest és el lema d’enguany de la Jornada Pro Orantibus (31 de maig). Els bisbes de la Comissió Episcopal per a la Vida Consagrada assenyalen que la vida contemplativa recorda a tota l’Església que la pregunta decisiva no és només què podem fer i esperar, sinó també, i sobretot, per qui som, vivim i actuem, per qui alcem la mirada. Aquest recordatori és molt necessari en un context marcat per la pressa, la dispersió interior i la temptació de mesurar la vida des de l’eficàcia immediata, juntament amb una set d’espiritualitat a molts nivells.
La Jornada Pro Orantibus és una data especial per tenir presents en les nostres pregàries a les nou comunitats de religioses contemplatives que hi ha a la Diòcesi de Tortosa, a més de les dues ermitanes diocesanes que viuen a Margalef i Caseres:
- Mínimes de Sant Francesc de Paula (Móra d’Ebre): El monestir va fundar-se el 1894, atesa la petició que va fer el Cor de Jesús a la Venerable Sor Filomena Ferrer. Les monges mínimes assenyalen que la comunitat «s’esforça per oferir constantment la seva vida en reparació i expiació pels greuges i ofenses que rep el Sagrat Cor i per la salvació de les ànimes».
- Trinitàries (Càlig): L’orde fou fundat per Sant Joan de Mata el 1198 per redimir captius cristians. «Les monges trinitàries —expliquen des de la comunitat— hem sigut cridades gratuïtament i amorosament pel Senyor per a seguir a Jesucrist, verge, pobre i obedient. El nostre lema és: “Glòria a la Trinitat i als captius llibertat”». La comunitat de Càlig data del 1905.
- Clarisses (Tortosa): El convent va fundar-se entorn de 1253, sent una de les comunitats clarisses més antigues de Catalunya. Segueixen la Regla de Santa Clara d’Assís, basant-se en l’estricta pobresa, la fraternitat i la minoritat franciscana.
- Carmelites Descalces (Amposta i Jesús-Tortosa): Es basen en la reforma de Santa Teresa de Jesús. La seva espiritualitat se centra en l’oració contemplativa, la soledat evangèlica, l’austeritat i la vida fraterna. El monestir de Jesús-Tortosa fou fundat el 1877, responent al desig de Sant Enric d’Ossó. La comunitat d’Amposta data del 1982.
- Cartoixanes (la Pobla de Benifassà): Des de 1967, és la primera i única comunitat cartoixana femenina a Espanya, i una de les cinc que hi ha al món. El seu carisma s’inspira en Sant Bru, combinant l’estricta soledat de la cel·la amb la vida en comú. Destaquen pel seu rigorós silenci i el res constant de l’Ofici Diví.
- Agustines (Sant Mateu i Ulldecona): El cenobi de Sant Mateu data del 1590 i el d’Ulldecona, del 1724. Es basen en la Regla de Sant Agustí, cercant Déu en comunió i tenint «un sol cor i una sola ànima cap a Déu». Compaginen la contemplació amb el treball manual silenciós.
- Clarisses de la Divina Providència (Vinaròs): La mare Teresa Arguyol i Fontseca va impulsar aquesta fundació el 1878. El monestir va nàixer amb una doble funció: la vida contemplativa i una missió benèfica i educativa per escolaritzar els xiquets de les famílies necessitades.
