(David Guindulain, sj) La xifra quaranta associada a dies o anys expressa un temps de transformació, de canvi de cicle. El diluvi universal va durar quaranta dies, els mateixos dies que Moisès va romandre a la muntanya del Senyor. I els quaranta dies de Jesús al desert recorden que quaranta van ser també els anys de l’èxode fins a la Terra promesa.
Hem començat una nova quarantena de la que podem anhelar un canvi, no sols a nivell personal sinó congregacional. I, perquè no, al barri i al nostre mon, que viu tan necessitat i alertat per temes com l’ecològic, el sanitari, el bèl·lic o l’alimentari, que es troben a punt d’esclatar.
Aquesta quaresma demanem una conversió a la mirada de Crist. Demanem ser mirats per Crist com els infants que juguen al parc i volen que els seus pares mirin com són d’hàbils o fan castells a la sorra. La teva mirada sobre mi bastarà per a canviar-me, pregava el Pare Arrupe sj. En efecte, sols la seva mirada amorosa ens pot donar la confiança i la creativitat que ho canvia tot. Tot és nou quan ens sabem mirats per Crist. Ell que mirava un per un als qui eren al seu voltant, que mirava amorosament al que maldava per complir la llei des de petit, que mirava indignat la duresa de cor, que esguardava salvant Pere després de les negacions o que té cura, de la creu estant, de la seva mare i del deixeble estimat.
Nosaltres, com el cec de Jericó demanem a crits “Senyor, que hi vegi” però sobre tot el que demanem és “Senyor, que em vegis. Mira’m i tot ho veuré nou amb tu.”
