(Tomasa Gómez Gómez, religiosa M. Reparadora · 25/07/26) Vam comunicar a CONFER de Catalunya que tancàvem la nostra casa de Cerdanyola. Com es pot imaginar, hem viscut uns moments difícils, encara que ha estat una decisió presa en consens, després d’un discerniment comú. Partim del Capítol General on se’ns demanava conjuminar forces en vistes a la disminució de germanes i la nostra vulnerabilitat.
Encara que ha estat costós, creiem que és una resposta a la crida que se’ns fa avui, des dels diferents nivells: la realitat, l’Església, la Congregació, el món.
Amb aquest tancament acaba la presència de la Congregació a Catalunya. Hem estat a Cerdanyola del Vallés durant 33 anys amb una missió molt pròxima al poble. Al principi compromeses amb la realitat de la presó, unit al treball d’enquadernació i acompanyament a grups d’oració. Posteriorment es va anar creant una comunitat cristiana viva i participativa, des de l’Eucaristia i el seguiment de Jesús, acompanyant a casa a les germanes majors i malaltes.
No ens centrem només en la pèrdua, sinó que agraïm la presència de tantes germanes i la missió compartida durant anys aquí a Catalunya. Perquè des de 1880 hi ha hagut presència de Maria Reparadora a Barcelona: Casa d’Espiritualitat, residència de Senyores i estudiants. A Manresa, des de 1888: Casa d’Espiritualitat i residència d’estudiants. Més tard, després del Concili, en 1970 obrim una comunitat d’inserció a Sant Martí de Provençals i el 1977 una altra comunitat petita a Manresa. El 1904 es va obrir una altra comunitat en Sant Gervasi, on va tornar a haver-hi noviciat durant bastants anys i va anar també casa d’Espiritualitat i residència de senyores. Quan es va tancar aquesta comunitat es va obrir la de Cerdanyola el 1993.
Donem gràcies a Déu perquè ens ha acompanyat en aquesta missió i sempre amb la resposta del poble que ha acollit amb generositat el missatge de Jesús.
Som conscients que el Senyor ens continua acompanyant allà on estiguem vivint la seva missió.
És una realitat que compartim i potser en altres congregacions heu viscut una cosa semblant. Unides en oració les unes amb les altres.
