(CR · Glòria Barrete · 27/04/23) La devoció a la Mare de Déu de Montserrat traspassa fronteres. La primera frontera, la del mateix santuari de Montserrat, que no s’apropia la devoció com una cosa intangible i per a uns pocs sinó que la comparteix, la viu i la comparteix arreu amb la seva acollida i pastoral. I la segona frontera, la física i territorial, ja que, a través de la confraria de la Mare de Déu de Montserrat, possibilita que la devoció a la Moreneta pugui trobar espai i litúrgia arreu del món, més enllà del santuari i més enllà de la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat. Enguany la confraria celebra vuit-cents anys d’història amb un pelegrinatge a Roma. Parlem amb el rector del santuari i responsable de la confraria, Joan Maria Mayol, sobre com els vuit segles de la confraria han estat reflex de la història i societat del moment.
Vuit-cents anys d’història de la confraria. Quins són els fets més rellevants que ha viscut?
La confraria s’inicia l’any 1223 quan comença a haver-hi més afluència de pelegrins gràcies al boca-orella del Camí de Sant Jaume que ja narra les gràcies de la marededeu. En aquella època no es podia anar a Roma perquè hi ha la pesta, i tampoc es pot anar a Jerusalem perquè hi són els sarraïns. Els dos grans pelegrinatges que es feien a l’edat mitjana no es podien fer, i l’únic que sí que es podia fer era el de Santiago de Compostela. Tots els que hi anaven veient Montserrat, es fixaven en una muntanya que no passa desapercebuda i aquí és quan comença la gran afluència de gent.
