Josep Gendrau fa setanta anys va professar la forma de vida franciscana dintre de l’Orde de Frares Menors. Al llarg de la seva trajectòria ha desenvolupat una activitat religiosa intensa, dintre la qual destaca la seva tasca en serveis pastorals parroquials i com guardià de diverses fraternitats franciscanes (Crist Rei-Mare de Déu de la Salut; de sant Rafael de la Guineueta; Del convent Franciscà del Remei, també del convent de sant Antoni de Lleida i del convent de sant Antoni de Barcelona). Actualment, és el Vicari de la Fraternitat Franciscana del convent de Sant Antoni de Barcelona.
Vida consagrada: “Identificació amb Crist”
Com a franciscà, concep la vida consagrada com “un intent de identificació amb Crist, tal com ho va fer Francesc d’Assís”, explica. “Intentar de viure i transparentar a Crist en tota la nostra vida” – continua- tal com va dir Verdaguer: “Nats tots dos en un pessebre, d’un mateix amor colpits, si no són bessons ho semblen, sant Francesc i Jesucrist”. Així, l’espiritualitat franciscana és el que guia les seves passes.
“M’esforço per dur una vida senzilla, menor i en fraternitat -continua-. Hi dedico molts moments de pregària, treball pastoral, atenció als pobres, als malalts i necessitats”. Tal com explica, aquest dia a dia ho comparteix tot amb els germans de la Fraternitat. “Sobretot, miro de viure-la amb il·lusió i alegria, que és una altra de les característiques de l’espiritualitat franciscana”, afegeix.
Tornar als orígens i ser més testimonis
Tot i les adversitats del context actual, Josep Gendrau, assegura que “la vida consagrada té futur” però, que “cal retornar a les fonts”, com diu el papa Francesc. Tal com afirma, “hi han hagut diverses situacions crítiques i la vida religiosa s’ha conservat perquè s’ha posat al servei de la humanitat”.
Segons fra Gendrau, com a franciscà, cal “manifestar el llegat de Sant Francesc” que va “viure amb autenticitat, generositat, i amb sinodalitat”. Per això, insisteix a “tornar al orígens, perquè la vida consagrada es bella, bonica i engrescadora, si ens donem generosament, i ens relacionem sense esperar res a canvi, a Déu i als germans”. El franciscà subratlla la fraternitat com a via per la vida consagrada, pensant en el fundador. “Francesc d’Assís va assimilar una nova manera de relacionar-se, i, en haver optat per l’Evangeli, el va cristal·litzar en forma de Fraternitat: un grup d’iguals en què la responsabilitat ve condensada a la reciprocitat, i on el discerniment col·lectiu entra a formar part essencial de la recerca de la voluntat de Déu”. En aquest sentit, Gendrau exposa la necessitat de “ser més testimonis” i “escoltar el món i a nosaltres per donar una resposta solidària a tothom que ens necessita”, afegeix.
