Rosario Lagos és religiosa de la congregació de les Germanes Caputxines de la Mare del Diví Pastor, fundades pel beat Josep Tous. Tal com exposen, són germanes que caminen en la línia que el seu fundador va predicar, “vivint de manera contemplativa, fraterna, humil enmig la pobresa i la senzillesa, sempre amb alegria”.
La congregació està estesa a diferents parts del món i, concretament, a Catalunya té una forta presència. Lagos està a la comunitat de Pallejà, al bisbat de Sant Feliu, on es troba la Casa Noviciat i Casa d´Espiritualitat. Allà conviu amb les religioses de la comunitat i les novícies que es preparen per viure la vida religiosa.
Rosario Lagos assegura que per a ella la vida consagrada és un “do de Déu donat a l’Església per mitjà de l’Esperit Sant”. Tal com diu, un do “arrelat en els exemples i els ensenyaments del Senyor Jesucrist”. “La visc com a donació d’amor. Concretament amb la missió de formadora ajudant en el discerniment vocacional de les joves novícies que es preparen per a la vida religiosa”.
Els vots religiosos, un repte avui dia
La caputxina és conscient que a la societat d’avui dia hi ha molts reptes per a la vida consagrada. Dos d’aquests són: el vot de pobresa enmig d’una societat que “lloa el consum i la possessió material”; i el vot de castedat, “enmig d’una societat que glorifica la gratificació sexual”.
Rosalia assegura que cal “un esperit de discerniment” per desafiar “el malbaratament”. “Des de la formació, hem de saber educar-nos i formar-nos en la pobresa evangèlica, voluntària pel seguiment de Crist – exposa-. Hem d’estar convençudes, convençuts que vivim aquesta pobresa per Crist. Ser profetes. Que allò material no prengui el centre del nostre cor”. Respecte al vot de castedat, convida a preguntar-se a les novícies si aquesta “llibertat” – que suposa el sexe – “humanitza o deshumanitza”. “És una societat que no dóna valor a la vida cèlibe. Tot és efímer i relatiu”, continua. Per això, un gran repte per a la vida consagrada és treballar profundament a la formació”. “Hem de fomentar les trobades profundes amb Déu i després amb la fraternitat, que els permeti arribar a adquirir una maduresa afectiva per optar per Crist per mitjà de la seva consagració”
Oportunitats: intercanvi entre laics i cultures
D’altra banda, com oportunitats, assenyala “l’intercanvi enriquidor entre les cultures que ens porta a experimentar la interculturalitat com una aportació a la universalitat”. “Això exigeix de la Vida Religiosa una kénosis, un morir i néixer de nou”, afegeix.
Rosario també, convida a adaptar-se a la intercongregacionalitat i la missió compartida amb els laics. “Això exigeix de la vida consagrada una nova expressió del carisma, de manera adequada que va més enllà dels límits d’un institut religiós. Avui se’ns convida a repensar la comunicació, la participació i la trobada amb els laics”. “L’oportunitat és que avui alguns estan atrets pel carisma i volen compartir l’espiritualitat de les nostres congregacions.”
