(A. Flama · Xavier Pete · 6/09/23) El pròxim 9 de setembre serà una de les dates més especials per a la vida del novici Lluís Busto de Moner (Barcelona, 1996), ja que professarà els seus primers vots per la Companyia de Jesús a la Basília del Santuari de Loiola, a Azpeitia (Guipúscoa, País Basc). Passada aquesta data, continuarà el procés de formació a l’orde ignasià, que inclou altres etapes, però, des de la capital catalana i abans de posar-hi rumb, ha atès aquesta entrevista, “la primera que faig a la vida“, reconeix.
Encara que se sàpiga poc de vostè, és conegut que és un enamorat de la música.
¿Com ho sap? [Riu].
Expliqui, expliqui.
Doncs tot comença a Chicago, on jo estudiava un doctorat en Química, per bé que sempre hi hagi estat vinculat, a la música (sobretot en l’àmbit de la fe, tenint en compte que la meva educació ha estat jesuítica). De fet, un amic meu i un servidor vam crear un grup musical amb el nom de Loiola. Però va ser a Chicago on vaig conèixer un jesuïta que, a pesar de trobar-se a punt de morir a causa d’una malaltia greu, em va il·lustrar amb un poema que va titular Nos faltan héroes i que em vaig atrevir a musicar.
Tinc entès que va rebre una beca per anar-hi, a Chicago, però el segon any va decidir tornar. ¿És així?
Sí, així va ser. El testimoni d’aquest jesuïta de què parlava abans va fer que ho veiés tot més clar, ja que el procés va sorgir molt abans. Vaig renunciar a coses que, a la meva vida ja eren positives, per descomptat (com una parella sentimental), i em vaig venir cap a Espanya, concretament, al noviciat de Bilbao. Vaig deixar una vida còmoda i estable per ser jesuïta i entregar-me a Déu.
¿Com ha viscut els exercicis espirituals?
Són l’experiència nuclear de tot jesuïta. Es fan dues vegades, al noviciat i quan ja fa uns anys que ets jesuïta, i, per a mi, aquesta primera ha estat un aprofundiment gran en el Senyor i en la meva vocació.
