«Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit» (Jn. 15,5)
(Evangeli del 5è. diumenge de Pasqua, any B)
Mn. Pere Fradera (1941- 2011) | Pregàries d’estar per casa (2017)
Quina mena de corrent elèctric i espiritual travava l’altra nit tota aquella gentada que ens havíem aplegat a Montserrat per celebrar-hi la Vetlla de Sta. Maria?
Homes, dones, nois i noies de totes edats, vinguts d’arreu de Catalunya, pertanyents a estaments molt diversos, ens sentíem ben units, joiosos de trobar-nos premuts dins la nau de la basílica.
La majoria no ens coneixíem. No ens havíem vist mai i, segurament, no tornarem a veure’ns més. Tant li fa. Ben poc ens importava això. EI que ens importava en aquells moments era experimentar que, malgrat la diversitat, hi ha uns lligams molt profunds que ens uneixen: una fe-esperança en Crist i un amor a la nostra terra.
Acabada la celebració, vam tornar a escampar-nos, cadascú al seu niu. Però jo sé que, des del Pirineu a l’Ebre, des de la Costa a les Terres de Ponent, hi ha moltes persones, grans i joves, amb les quals estic unit per aquest corrent misteriós que ens ve de Crist i que, amb empentes i treballs, cadascú al seu lloc, anem donant fruit.
Potser és aquesta, Senyor, l’experiència que avui necessitem. Enmig d’un món que ens empenya l’individualisme, a tancar-nos a casa tot oblidant els altres, a desentendre’ns dels que tenim al costat, és reconfortant l’experiència de sentir-nos estretament units, formant un poble, el teu poble.
Fes que sapiguem, després, traduir aquesta experiència en fruits de solidaritat, servei, justícia, amor i pau vers els que tenim cada dia al nostre costat.
Esporga el nostre egoisme, neteja’ns de la mandra i la por, Fes que la nostra vida no sigui estèril, sinó que doni aquell fruit que avui el món necessita i reclama dels que portem el teu nom.
