El dejuni i l'abstinència, com a pràctiques quaresmals, han estat ridiculitzats sovint en els temps actuals, El dejuni es redueix a dos dies a l'any: Dimecres de Cendra i Divendres Sant. L'abstinència s'infravalora perquè, deixar de menjar carn, obre la possibilitat d'abonar-se en un bon marisc, com alguns afirmen amb ironia. La crítica se centra en els mitjans, però en el fons l'atac es dirigeix a la fi: la dimensió espiritual de la persona al calendari litúrgic cristià. La Quaresma convida a la conversió. En realitat, les pràctiques quaresmals, a més del dejuni-abstinència, comprèn la pregària i l'almoina, que normalment queden silenciades. Una comprensió més profunda de cadascuna d'aquestes pràctiques ens ofereix unes grans possibilitats de treball espiritual.
De manera insòlita, vivim una Quaresma laica. Les propostes es converteixen en obligacions amb el tema del coronavirus Covid-19. El dejuni i l'abstinència adquireixen dimensions gegantines: bars, cinemes, teatres, espectacles esportius, botigues, museus, viatges, etc. Tot clausurat. Per què la gent accepta aquestes mesures tan dràstiques, que s'han aplicat una mica tard? Per què hi ha gent que, fins i tot, es creu a ulls clucs, pràctiques, sense cap fonament, que publiquen les xarxes socials? Perquè la fi és el més important: la salut corporal. Per sobre de l'economia i de tota la resta. Ni tan sols en aquest cas hi ha gent capaç d'entendre que l'esforç ha de ser doble: actuar de manera que no em contamini i, a la vegada, evitar contaminar els altres.
En la Quaresma cristiana critiquem els mitjans perquè hem perdut interès en la fi. En la Quaresma laica, ens apuntem a tots els mitjans perquè la salut corporal és pràcticament un absolut. Tant la dimensió espiritual com la corporal mereixen la seva atenció ja que som una unitat. Aquesta doble moral enfront de les practiques palesa que som éssers dividits, que preferim hipotecar la nostra dimensió espiritual. Un motiu per a la reflexió.
Lluís Serra Llansana
