(D. de Girona · Ariadna Sala · Anys 20 del segle XIV. Al refectori del monestir benedictí de Sant Miquel de Cruïlles s’ha iniciat l’àpat en un rigorós silenci. La litúrgia que se segueix rígidament per menjar ha començat: els monjos s’han assegut per compartir un moment de comunitat i viure un sentiment d’acció de gràcies. Ja han acabat l’oració prèvia i el menjar ja s’ha repartit a les taules de fusta, seguint un estricte ordre de jerarquia que comença amb el prior. Només se sent la veu del monjo lector, que abans de posar-se a llegir ha fet un glop de vi amb aigua i li ha demanat permís per començar la lectura. Quan acabi, ja menjarà juntament amb els servidors de cuina. Els monjos agraeixen amb el cap els aliments i comencen a menjar. Si cal, es comunicaran amb petits moviments i el mínim contacte visual. Saben que no poden menjar d’un altre plat o beure d’un got que no sigui el seu. Al plat hi ha una porció de moltó i carn amb salsa, un àpat propi d’un diumenge dins el període entre Pasqua i Sant Joan. No és una vianda que es mengi cada dia. L’endemà, es tornarà a seguir la dieta regular i més aviat magra del monestir a base de vegetals.
