(EPA · Mireia Rourera · 04/12/23) S’acaba de crear la Fundació Viqui Molins, que duu el nom de la religiosa teresiana ànima i pilar de l’Hospital de Campanya de la parròquia de Santa Anna, al carrer de Santa Anna de Barcelona, aixopluc de desemparats. “Quan en Peio [es refereix al rector de Santa Anna, Peio Sánchez] em va dir que farien la Fundació Viqui Molins, em va semblar estrany. «Què vols dir?», li vaig preguntar tot rient, «que m’estàs preparant la meva mort?» Però després ho vaig entendre bastant bé, en el sentit que jo, un dia o altre, faltaré i, pel que sigui, hi ha molta gent que em coneix, coneix la meva trajectòria, veu que estic al costat de la gent, i que dona diners per la causa, i veig que posar el meu nom a una fundació pot ser útil. He sabut crear amistats i vincles, és veritat; soc una persona molt oberta i no paro mai, i aquesta fundació és una manera consistent de canalitzar les ajudes que rebem ara i que rebrem en un futur”, explica Viqui Molins, que vol deixar molt clar que el lema de la fundació és “Jo continuaré amb els nostres”.
Aquesta frase…
Aquesta frase ve de quan vaig anar a veure sor Genoveva Massip quan estava a punt de morir. Ella m’ho havia ensenyat tot, dels pobres. Tothom sap que jo vaig ser professora a les Teresianes anys i anys i que, ja jubilada, en un viatge al Tercer Món em vaig convertir als pobres. En tornar d’aquell viatge volia dedicar-me als més desvalguts, als que no tenen res, però no sabia com fer-ho i vaig anar a veure sor Genoveva, amb qui vaig compartir molts anys. Quan es moria i la vaig anar a veure, em va preguntar: “Viqui, tu continuaràs amb els nostres, oi?” Aquella frase em va agradar perquè no em va preguntar si continuaria amb els pobres, els marginats, els de la presó…, no. Em va preguntar si continuaria “amb els nostres”. Això em va agradar molt. Per això quan em van proposar fer la fundació vaig dir que sí però que el lema havia de ser aquest. I ara veig que és una manera que quan jo mori es pugui continuar aquesta tasca d’estar “amb els nostres”.
Està contenta?
Ho he acceptat d’una manera humil i he pensat que és bo que es faci una fundació ja en vida on jo hi pugui participar; després, quan em mori, ja continuaran fent. És molt maco, això, saber que quan tu faltis continuaran la tasca per la qual has donat la teva vida. Una fundació té avantatges fiscals, i això pot ser molt positiu.
Continua llegint: El Punt Avui
