(Marta Millà i Bruch · 07/12/23) Arribarà mai el Regne de Déu? Arribarà mai aquest cel nou i aquesta terra nova?
L’Advent no té respostes; però, és un moment per a prendre consciència. És un temps d’espera, de vetlla: “el Senyor és molt a prop”.
L’Advent ens convida a caminar i a entrar en el silenci, en l’escolta i en la confiada i dinàmica esperança perquè el desitjos sincers de pau, justícia i amor esdevinguin realitat davant les guerres desenfrenades, les desigualtats, el punyent sofriment de tantes persones, els crits i els gemecs de la terra.
L’Advent ens encoratja a fugir dels planys, de la tristesa, i ens descobreix el goig que brolla de l’interior. Isaïes ens diu: “el Senyor farà germinar el benestar i la glòria davant tots els pobles”. Per això, el goig autèntic de l’Advent, és el que ens fa sortir de nosaltres, és el que ens situa al costat dels pobres, dels desvalguts perquè la Bona Nova és aquí. És el goig de l’acollida, de la humilitat i del ser per als altres. Se’ns acosta el Senyor, no amb pompa i esplendor, sinó a l’estable. Aquesta presència divina i oculta en la senzillesa i la pobresa és la nostra font de joia.
L’Advent ens recorda que l’amor i la compassió de Déu ens abraça sempre.
Com diu Karl Rahner en el seu llibre sobre el significat del Nadal:
“Deu ha dit al mon la seva última, més profunda i bella paraula en una Paraula feta carn, una Paraula que ja no es pot fer enrere perquè és l’acte definitiu de Déu, Déu en el mon. I aquesta Paraula significa: us estimo a tu, mon, i a vosaltres, éssers humans”
I, per acabar amb música, us convido a escoltar un nou fragment de la Cantata número 36 de Johann Sebastian Bach que vam escoltar durant el recés d’Advent. L’ària de la soprano ens ajuda a comprendre que no cal cridar perquè el Senyor ens escolta; el Senyor escolta els desvalguts, els cors adolorits, els captius, els qui no tenen veu…
“Un simple so del nostre esperit, és per a Ell un estrèpit
que al cel mateix escoltarà”
