(El Punt Avui · Jordi Grau · 11/06/25) El desembre de l’any passat es va fer públic que la Diputació de Girona havia comprat, per 690.000 euros, els Banys Àrabs de Girona. Va ser així perquè va exercir el dret de tempteig i retracte que tenia des de feia molt anys sobre aquella part del patrimoni que gestionava des del mes de febrer de 1929, quan va llogar-los, els va rehabilitar amb la participació de Rafel Masó i els va obrir al públic fins als nostres dies, en què són un dels llocs més visitants per l’exposició de flors, i de fet durant tot l’any, en una gestió que la Diputació té delegada al Consell Comarcal del Gironès. Llavors es va celebrar com una bona notícia perquè els Banys Àrabs són una peça patrimonial que data del segle XII. Però el que llavors molta gent es va preguntar és què passaria amb la resta de l’edifici del qual es van segregar els Banys Àrabs: el convent de les clarisses caputxines, un edifici de tres mil metres quadrats, que durant quatre segles va estar destinat a la vida monàstica de les Caputxines, un orde de clausura, i que es va tancar el 2017 després de la mort de la mare Carme Girbau i del trasllat de les dues úniques monges que hi quedaven.
