(Joana Macuva · 31/08/24) Us he escollit a vosaltres, i us he encarregat que aneu i do-neu fruit. (Jn 15,16)
Em dic Joana Macuva. Sóc angolesa. La quarta de sis germans. Religiosa Franciscana Missionera de la Nativitat de La nostra Senyora (Darderas).
La primera llavor de vocació que vaig experimentar va ser en l’època en què estudiava a l’escola de les Germanes Doroteas (de Santa Paula Frassinetti)
En tenir contacte amb algunes germanes que em feien classes i en relacionar-me amb les novícies en les diverses activitats escolars (retirs, misses, etc.) em cridava l’atenció i m’agradava la seva forma de vida.
Però va ser concretament en una missa de fi de curs del inter- noviciat que m’havien convidat les novícies de les Germanes Doroteas, on jo per primera vegada vaig sentir una atracció especial a la vida religiosa. Participaven de la missa tots els formandos i formandes de l’Arxidiòcesi, i estava plena de religiosos i religioses de diverses congregacions i carismes. Va ser una cosa inoblidable per a mi.
Em vaig quedar meravellada en veure la bellesa de l’Església reflectida a la vida religiosa, sobretot contemplar aquella comunió i unitat inter-congregacional. Des de llavors vaig començar a plantejar-me sobre la possibilitat de fer una experiència vocacional.
El temps anava passant i no se m’esborrava l’emoció que vaig experimentar en aquell dia i calladament, però amb serietat, seguia jo plantejant-me començar un acompanyament de discerniment…
Havent acabat el cicle acadèmic a l’escola de les germanes continuava anant i participant en el grup de joves a l’església del meu barri i a poc a poc m’anava integrant d’una manera més activa a la vida de l’Església en les trobades formatives, animació litúrgica etc.
Al llarg d’aquest camí he anat coneixent persones que m’explicaven algunes coses bàsiques sobre la vida consagrada i m’animaven fer una experiència vocacional. I allí anava jo reflexionant quin carisma m’identificava més (perquè coneixia a moltes congregacions).Fins que un dia els joves de la capella del barri vam ser convidats a una trobada quaresmal de la família franciscana i els meus germans i jo vam ser.
En aquella trobada hi havia una religiosa (gna. Mariquinha Januário F.M.N) que quan la vaig veure em vaig quedar molt contenta i amb ganes de parlar amb ella i conèixer-la, però al principi no m’atrevia. Em quedava mirant-la des de lluny.
Fins que en acabar la trobada, al final del dia, després de la missa, la germana es va presentar a tots com a Religiosa Franciscana Missionera de la Nativitat i que estava de pas per la nostra província fent promoció vocacional.
Després d’escoltar-la no vaig dubtar i em vaig anar a troba-la i li vaig compartir una mica de mi inquietud i el desig de fer una experiència vocacional.
Vaig tornar a casa molt contenta i en acabar el sopar vaig parlar amb els meus pares sobre el meu desig de fer una experiència vocacional i que ja havia escollit la congregació.
Per a ells va ser una gran sorpresa… Però encara així, el meu pare em va animar que continués fent el discerniment i si de debò era el que jo volia, que seguís endavant. La meva mare no ho veia clar, perquè per a ella era a penes una emoció o una cosa passatgera, però així i tot seguia animada. Després d’un temps de diàleg a poc a poc l’anaven integrant fins que em van permetre fer l’experiència vocacional en la comunitat de les germanes en Huambo (Angola).
Van ser dies molt bonics en els que vaig conèixer a més germanes i en el poc temps que vaig estar em van explicar sobre els seus fundadors, el carisma, apostolat i l’estil propi de vida d’una franciscana de la Nativitat.
Vaig tornar molt contenta i animada de l’experiència i des de llavors vaig començar a participar en el grup vocacional de la meva Arxidiòcesi on una religiosa de la Congregació de Sant Josep de Cluny ens feia l’acompanyament i compartia temes en clau de discerniment i ens parlava molt de les diverses formes de vida o vocació dins de l’Església.
En 2019 vaig ingressar a la comunitat de “Huambo – Angola” i uns mesos després vaig començar la formació com a aspirant. A mesura que anava passant el temps i aprofundint en el coneixement de la meva vocació, la vida comunitària i el carisma de les germanes. A poc a poc anava veient clar que aquell era el camí pel qual el Senyor m’estava cridant, perquè em sentia identificada amb el carisma, l’estil propi de les germanes F.M.N i sobretot em sentia feliç.
En 2020 es va traslladar el postulantat a Espanya, així que aquest mateix any vaig arribar a Barcelona per a donar continuïtat a la formació. Vaig fer el postulantat a Terrassa i el Noviciat a Gràcia – Barcelona.
Van ser etapes d’aprofundir més en l’experiència de seguiment de Crist, d’anar integrant harmònicament l’ésser propi d’una consagrada. Des de la senzillesa, l’alegria, la docilitat a l’Esperit, l’abnegació, el silenci i l’escolta atenta del voler de Déu a la nostra vida.
El passat 15 d’agost de 2024, vaig realitzar els meus primers vots i em sento molt contenta per aquesta nova etapa de mi vida.
Va ser molt significatiu per a mi celebrar els meus vots just el dia de l’Assumpció de Maria. Perquè ella, com a model de seguiment del Senyor, es fa companya de camí en el dia a dia i el seu exemple ens omple de goig i d’esperança, dinamitzant nostre peregrinar com a deixebles de Crist i ens anima a mantenir la nostra mirada fixa en el Senyor enmig del nostre món, reavivant la nostra vocació i la nostra missió de ser testimonis de Crist per als nostres contemporanis.
Us convido a que junts i units en oració, continuem resant per les noves vocacions a l’Església, de manera que el nostre cor es disposi sempre en voler de Déu en els temps que corren, sempre amb alegria i tendresa, fidelitat i perseverança.
Pau i bé.
