(Monestir de S. Benet de Montserrat · 04/01/25) La nostra Gna. M. Regina Goberna i Julià ha mort, avui, 3 de gener de 2025, després de patir un infart de miocardi i un parell de dies d’ingrés hospitalari.
Va néixer el 19 de juny de 1934 a Horta, Barcelona. Va rebre el baptisme el 3 de juliol de 1934. Filla d’en Josep i na Maria, d’una família molt arrelada al Mas de Montalegre, a Santa Coloma de Queralt. Tenia tres germans i dues germanes.
Va rebre els primers ensenyaments al Col·legi de les Dominiques d’Horta, mostrant ja de ben petita una sensibilitat pels pobres i per les coses de Déu. Va estudiar infermeria a l’escola de Santa Madrona. En aquell moment es va plantejar si fer-se missionera o monja.
El dia 1 de gener de 1955, amb vint anys, arriba al monestir. La família va presentar certa resistència a aquesta opció de vida, però els van dir que tenint en compte el seu caràcter vital i entusiasta, no patissin perquè abans de l’any, la tornarien a tenir a casa. A l’entrada al monestir l’alegria l’omplia de tal manera que anava cridant pels corredors, “Soc monja, soc monja”! Li caldria un llarg i dificultós camí d’aprenentatge per fer realitat aquest ser monja. Professava solemne el dia 10 de febrer de 1962. El retorn a casa no es va materialitzar mai i la família va acceptar la seva opció de vida. Com a lema monàstic va escollir: Per a la teva gran glòria, per
fer realitat aquesta glòria ha viscut tota la vida. Litúrgia i Bíblia han marcat la seva vida de monja.
En temps del Concili Vaticà II, pel fet de la simplificació dels ornaments litúrgics, es va fer necessari plantejar una nova font de finançament. Per les aptituds artístiques de diverses monges, entre elles, la gna. M. Regina, es va optar perquè anessin a l’Escola Massana, per formar-se en esmalts, en marqueteria, en ceràmica. Finalment, ella i la mare Montserrat Viñas van a anar al taller d’en Jordi Aguadé a Barcelona per aprendre a portar un taller de ceràmica, eren els anys seixanta i així el seu ser d’artista es va desplegar plenament.
També rebé formació bíblica amb el Pare Guiu Camps de Montserrat, els diumenges a la tarda, durant uns anys. Després vingueren les Trobades de Bíblia a Banyoles i a Tarragona, organitzades per l’Associació Bíblica de Catalunya. I, els anys setanta, ella i la gna. M. Encarnació Codina, a l’hostatgeria del monestir, començaven a organitzar les trobades de bíblia per a noies. La primera fou sobre l’Evangeli de Marc. També les Pasqües Joves, de les quals en va ser l’ànima i molts joves en van quedar marcats.
Aquesta passió per l’estudi i la difusió de la Bíblia, de l’Evangeli i per Terra Santa l’ha acompanyat al llarg de tota la seva vida. El darrer viatge a Terra Santa, organitzat al detall per ella, fou memorable i fructífer.
També l’escriptura, la seva bona literatura, llibres, poemes, difusió de la Paraula a través de les seves paraules entusiastes, encomanadisses de saber, de conèixer, d’estar oberta a tot el que li proporcionava possibilitats perquè la Bíblia fos més coneguda i estimada.
Als seus seixanta tres anys, l’any 1997, se li ofereix la possibilitat de tenir un ordinador, i es comença a introduir en el món de les noves tecnologies, amb passió. Oberta a tot el que era novetat, se li obre un camp immens d’evangelització, que explora tan com pot. Vindran els vídeos dels Sants, gravats amb en Sebastià Renom de Moià. La pàgina web, el canal de youtube, els power points, a molts idiomes i amb molts col·laboradors. Power Points que han arribat als quatres punts cardinals de la terra.
El treball per fer difusió de l’obra d’en Grégoire Ahongbonon i els encadenats de l’Àfrica. Els amics de Chimbote, malalts de sida de Perú, que amb tanta delicadesa ha estimat i ha acompanyat.
Els interns de la presó de Lledoners, que ha animat en la fe, amb trobades periòdiques. Ha estat missionera amb els “Oblidats dels Oblidats”.
Una vida rica i plena, fins la seva darrera gran obra Les 12 dones de l’Evangeli, plasmades amb rajoles i amb dos llibres. Aquesta és la seva darrera obra i el seu llegat. Entre línies ens deixa moltes coses dites de la seva personalitat, de la seva vida de monja, apassionada pels salms, per l’Evangeli, amb creativitat i sempre escampant bellesa.
Tothom podria enriquir aquesta necrològica amb molts records i vivències, una vida tan rica de trobades i amistats viscudes molt a fons, amb molt d’interès, marquen i han marcat moltes vides. Donem gràcies per la passió amb que ha viscut la seva Gran Glòria perquè fos més coneguda, estimada i viscuda.
Reposi en la pau del seu Senyor i frueixi al cel, trobant-ho tot preciós, amb les germanes de comunitat, amb els seus pares i germans, i també, amb les dones de l’Evangeli.
URC
Unió de Religiosos de Catalunya
