(Catalunya Religió · 02/05/22) Tenia 95 anys i en feia 62 que era monjo; actualment era el més ancià de tota la comunitat benedictina. El germà Martí Sas i Masip va morir dissabte al Monestir de Montserrat i aquest dilluns se n’ha celebrat el funeral. Va ser l’últim que va entrar al noviciat com a germà, separat del que feien els monjos destinats al sacerdoci i que, després de les reformes de la vida monàstica que van seguir el Concili Vaticà II, va fer la professió solemne l’any 1964, amb tots els altres germans, fent que tots els monjos compartissin des d’aquell moment una mateixa professió.
El germà Martí (Carles) Sas i Masip va néixer a Palma d’Ebre (diòcesi de Tortosa) el 8 de setembre de 1926. Va entrar al noviciat el 29 d’octubre 1958; va fer la professió simple el 30 d’octubre 1959, i la solemne el 15 d’agost de 1964. Va treballar a la sastreria del Monestir, des d’on va renovar els patrons de l’hàbit monàstic benedictí i va crear les túniques per als concelebrants.
“Va voler emprendre una nova vida quan va entrar al monestir perquè la vocació monàstica li va significar un redescobriment personal i fort de la fe cristiana a més de trenta anys, una edat una mica avançada per entrar al monestir, segons els costums d’aquell moment. Va mantenir sempre una actitud forta com a creient i com a monjo que alimentava d’aquella mena de conversió que l’havia portat d’una vida professional com a sastre al monestir”, ha dit el pare Abat Manel Gasch en l’homilia de la missa exequial del germà Martí, celebrada aquest dilluns a la Basílica de Santa Maria.
