(EB · Òscar Bardají · 19/11/23) Enguany se celebra el centenari del naixement de sor Genoveva Masip, que l’any 1944 va ingressar a la Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, des d’on va ajudar famílies sense recursos, delinqüents i drogodependents dels barris més desafavorits de Barcelona. Des de 1983 fins a la seva mort, l’any 2015, es va centrar en l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac. Sor M. Lluïsa Hurtado, FC, va conviure amb sor Genoveva els darrers set anys de la seva vida. «El que més em commovia era la seva experiència de Déu i el servei als pobres», recorda.
Què tenia sor Genoveva que no deixava indiferent?
Era una persona molt humana, acollidora, profunda. Despertava admiració i afecte quan s’apropava a les persones, i en especial a les més vulnerables. Sor Genoveva ho va donar tot sense reservar-se res. Cada dia el vivia pels altres, d’una manera discreta i constant. Per a molts va ser un testimoni que, sense voler, va deixar petjades per facilitarnos el camí.
Com la definiries?
Sor Genoveva era una persona molt senzilla, que va seguir Jesús amb tota l’ànima. Les petjades de sor Genoveva eren molt semblants a les de Jesús, perquè estimava, servia i acollia. La seva fe estava centrada en el Crist crucificat, per això la seva vida la va dedicar a cuidar i acompanyar els més vulnerables i desvalguts.
Per què vas entrar a l’orde?
En la meva vida personal em vaig sentir molt estimada i fer-me filla de la caritat era donar aquesta estimació a aquells que no tenen ningú. Dedicar el meu temps a les persones que estan soles i abandonades és un repte. Apropar-me a elles m’ha humanitzat i m’ha ajudat a estar més pendent i més sensible a les seves necessitats. I conèixer la manera de fer de sor Genoveva m’ajudava a interrogar-me i a aprofundir en la meva vocació.
