(AF · Xavier Pete · 11/02/24) En qualsevol context del planeta, com opina Maria del Mar Griera (Sabadell, 1978), hi pot existir una desigualtat de gènere que encara és inevitable, a pesar dels esforços que s’hi estiguin fent per esborrar-la. “També en societats com la catalana —continua la sociòloga—, el fet de néixer com a nena et pot continuar abocant a una vida de major violència, discriminació i menyspreu”. Aquest fet no va passar per alt ni a Griera ni a la resta de membres del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa a l’hora de redactar Tradicions religioses i equitat de gènere, el setè document publicat per aquest organisme que assisteix al Govern en matèries que afecten l’àmbit religiós i la seva expressió en la vida pública.
Com diuen al document, hi ha nombroses organitzacions religioses que promouen o transmeten idees contràries a l’equitat de gènere i que legitimen situacions de discriminació. Com es poden reconèixer?
Històricament, hi ha hagut un vincle entre patriarcat i tradicions religioses, tot i que no en tots els casos. Això, en l’actualitat, continua passant. Aquestes organitzacions es poden reconèixer, per exemple, a través de l’existència d’uns lideratges masculins que han deixat la dona ocupant un paper marginal; de l’hermenèutica masculinitzada dels textos sagrats, i, finalment, de la utilització de la religió per justificar discursos de violència contra les dones o el col·lectiu LGBTQ, això sense el consentiment dels seus líders.
