(B. Tortosa · 23/06/26) Anna, Pili i Assumpta, les tres aspirants a verges consagrades de la Diòcesi de Tortosa, s’han reunit en la seva primera trobada, celebrada a la parròquia de Sant Miquel de La Cava-Deltebre el dissabte 20 de juny. El bisbe Sergi Gordo ha presidit aquesta jornada en què també ha participat el delegat diocesà de Vida Consagrada, mossèn Josep Maria Garcia.
La trobada va començar amb una presentació personal de cadascuna de les aspirants a verges consagrades. «També se’ns va donar a conèixer aquest nou camí que, amb molta alegria, esperança i il·lusió, iniciem juntes», afegeix Anna, una de les aspirants. Tot seguit, es va celebrar l’Eucaristia: «La comunitat parroquial de Sant Miquel ens va acollir molt afectuosament, oferint-nos el seu suport i la seva pregària en aquesta nova etapa de la nostra vida».
Al final de la celebració, el delegat de Vida Consagrada va tenir un gest ple de significat cap a les tres aspirants, regalant-los una llàntia. «Aquest obsequi representa la llum de Crist que estem cridades a portar al món i de la vigilància i fidelitat pròpies de la nostra vocació», conclou Anna.
Què és una verge consagrada?
La dona que assumeix aquest compromís es consagra a Déu com a esposa de Crist, al servei de l’Església. La seva missió principal és la pregària. Aquesta figura està reconeguda en el cànon 604 del Codi de Dret Canònic. En consagrar-se, la verge no entra en cap estructura nova, sinó que la seva comunitat és la mateixa diòcesi. Les verges consagrades viuen al món sense ser del món. No renuncien al seu propi treball, sinó que l’exerceixen en esperit de servei i d’evangelització.
És el bisbe qui la consagra amb un ritu litúrgic públic i solemne, de forma perpètua i irrevocable. En aquesta cerimònia, l’ordinari de la diòcesi li posa un anell nupcial com a signe d’aquest esposori amb Crist, pel qual la verge consagrada fa el propòsit de viure en virginitat perpètua. A imatge de la Mare de Déu, les fidels que segueixen aquest camí busquen complir en tot la voluntat del Pare. Aquesta figura originada en els primers segles del cristianisme va recuperar-se arran de la reforma litúrgica del Concili Vaticà II.
La vocació de la candidata és discernida pel bisbe, qui ha de verificar la seva maduresa humana i espiritual per poder assumir certa soledat. També és necessari tenir autonomia econòmica i capacitat d’inserció eclesial. És un requisit ineludible no haver contret matrimoni ni haver viscut, de manera pública i manifesta, en estat oposat a la castedat. D’altra banda, aquesta vocació necessitat una preparació i formació continuades. Cal destacar que les verges consagrades no són monges, religioses ni membres d’instituts seculars o societats de vida apostòlica.
