(Jesús Roy, mercedari) Estem en plenes festes en honor a la Mare de Déu de la Mercè, declarada patrona de Barcelona des del 1687 pel Consell de Cent. Aquest any a més celebrem els 250 anys de la benedicció i consagració de l’actual basílica de la Mare de Déu de la Mercè (9 de setembre de 1775), al temple del qual es custodia la preciosa imatge gòtica de Santa Maria, de 1361, atribuïda a l’escultor Pere Moragues.
L’advocació de la Mare de Déu de la Mercè està unida a l’Orde religiosa fundada per Sant Pere Nolasc a la catedral de Barcelona el 10 d’agost del 1218 per a la redempció i l’alliberament dels cristians captius que estaven en perill d’apostatar la fe cristiana.
807 anys de vida consagrada, de vida fraterna, d’un amor profund a la Mare de Déu, de dedicar la vida sent redemptors de captius. I dins de l’any jubilar de l’Esperança, sembrant esperança als cors d’homes i dones que estan privats de llibertat i necessiten esperança a les seves vides, necessiten sentir l’amor misericordiós de Déu.
Els frares mercedaris som una família religiosa en què la vida comunitària és pilar fonamental, com assenyala la Regla de Sant Agustí que professem “en primer terme -ja que amb aquesta finalitat us heu congregat en comunitat-, viviu a la casa unànimes i tingueu una sola ànima i un sol cor orientats cap a Déu” (Regla 1).
Una vida en comú, en família, on cadascú posa al servei dels altres els talents, les qualitats, i des de les nostres diferències i afinitats intentem viure el desig de Jesús: “Que tots siguin un, com tu, Pare ets en mi”. (Jn.17,21a).
L’Ordre de la Mercè és una orde essencialment mariana, i aquest amor a la Mare de Déu és una cosa que neix del cor mercedari, de tal manera que a les Constitucions de l’Orde a l’apartat del Noviciat es diu:”… orienti’s els novicis a la imitació i culte de la nostra Fundadora i Mare, gravant la seva imatge com un segell als seus cors de manera que no hi hagi res a la boca, a la seva ment o en la seva conducta que no respiri amor a la Verge Maria”. (Const. O.M. núm.108).
L’amor, la devoció a la Mare de Déu s’aprecia en el mercedari, en el seu ésser i en el seu actuar. Amb molta naturalitat anomenem la Mare de Déu de la Mercè “La nostra Mare”.
Els mercedaris emetem quatre vots: obediència, castedat, pobresa i el vot de redempció, propi de la nostra Orde, que així queda expressat en les nostres Constitucions: “… ens consagrem a Déu amb un vot particular, anomenat de Redempció, en virtut del qual prometem donar la vida com a Crist la va donar per nosaltres, si fos necessari, per salvar les noves formes de captivitat.” (Const. OM nº14).
El vot de redempció ens porta a descobrir el rostre patint de Crist en els nous captius d’avui, en les persones que estan privades de llibertat, en les persones explotades, en les quals no es respecten els drets ni la dignitat de fills i filles de Déu. Un vot de redempció que impregna els altres tres vots: l’obediència com a crida a viure la voluntat del Pare a les nostres vides de consagrats; la castedat en un amor esponsal als nous captius d’avui i la pobresa, per destinar el nostre treball i els béns de l’Orde a favor de la nostra acció carismàtica, com sempre ha fet la nostra Orde.
El frare mercedari vol ser en el nostre món un testimoni de l’Evangeli, que amb alegria, entrega i molt d’amor porta tantes persones que viuen als marges de la societat, que se senten degradades en la seva dignitat, que han perdut la llibertat física i espiritual un missatge d’esperança, d’obrir els cors a l’amor de Déu i a l’amor als altres.
