(Susana García del Álamo, presidenta de l’URC · 18/12/25) «MARANATHA, VEN SEÑOR JESÚS». Amb aquesta expressió tan repetida durant aquest temps d’Advent, vull donar-vos la benvinguda.
Benvolguts tots i totes en aquest dia en què ens trobem, al final de l’any com a germans i germanes que compartim una mateixa vocació, viscuda des dels carismes dels nostres fundadors i arrelats en aquest moment de la nostra història i ho fem en aquest dia en què celebrem el dia de la Mare de Déu de Guadalupe, mare i patrona d’Amèrica, com deia el Cardenal Josep Omella en la seva última carta dominical: que , “segons la tradició, als ulls d’aquesta Mare de Déu apareixen gravades imatges de persones de tota condició social i de totes les races. I és que ningú queda al marge de l’afecte i de la proximitat de Maria. Ella vol acollir-nos a tots sota el seu mantell. En aquest dia podem adreçar a la Mare de Déu la bella súplica que recull l’himne de vespres d’aquesta festa: «Dóna’ns un pa que arribi a tothom i una fe que s’encengui per les teves mans unides, pels teus ulls d’estrella».
Acabem un any més. Aquest 2025 ha estat marcat per molts esdeveniments, com les constants tensions entre els pobles, terratrèmols, inundacions, conflictes bèl·lics, morts d’innocents, de nens… però també ha estat marcat per trobades eclesials i sinodals que han renovat la joia, la fe i la comunió. Ara fa un any s’obria la porta Santa de la Redempció a Roma i a tants llocs que possibilitaven l’oportunitat d’acollir tantes persones necessitades de l’Amor misericordiós del nostre Déu. Qui ens havia de dir que el Papa Francesc ens deixaria i conclouríem el Jubileu de l’Esperança amb un altre Papa? I és que el nostre Déu és un Déu sorprenent, els seus camins no són els nostres, i així és. No sabem ni el dia ni l’hora que ens cridarà, és per això que sempre hem d’estar preparats.
Ara que ens trobem al bell mig de l’Advent, i recordant les paraules que he mencionat abans del Cardenal Joan Josep Omella respecte la mirada de Maria, el que els seus ulls trasllueixen, no podria deixar de compartir amb vosaltres la idea que em passa pel cap de què ens dirien avui els pastors de Betlem, la gent senzilla, els Mags, quin missatge ens portaria l’Estel… i és que creure en el misteri de l’Encarnació és mirar arreu del nostre món i contemplar el misteri de la Vida.
Déu posà la seva tenda entre nosaltres i continua posant-la avui, no ens deixa, Ell viu entre nosaltres, es fa com un de nosaltres, malgrat que a vegades no el puguem veure perquè hi ha molt de mal al nostre voltant, però malgrat tot i que les coses no funcionin Ell continua naixent cada dia.
Vull fer un camí fins arribar a l’Estable i trobar-me amb Maria, Josep i el Nen, Déu amb nosaltres, i deixar que ens parlin al cor i ens obrin els ulls personatges o elements que no podem oblidar en aquests dies de Nadal i començo posant la mirada en els PASTORS i és que els pastors que arriben avui a les nostres ciutats, als nostres pobles, als nostres barris, a les nostres comunitats són els pobres, els malalts, els refugiats, les famílies sense recursos, la gent que dorm als carrers, sota els ponts, que han de creuar en “pasteres”, que han de sortir dels seus països buscant una vida més digna; els pastors d’avui són també totes les persones que es deixen meravellar per les petites coses, que són capaces de descobrir la bellesa de la creació, el plor ‘un nen que acaba de néixer, els pastors d’avui són els joves i les persones que descobreixen la veu de Déu i necessiten apropar-s’hi per donar sentit a la seva vida, perquè ja estant de tornada de tot i se senten buits. Avui els PASTORS ens diuen a cadascú de nosaltres: Avui, aquí, en mig de vosaltres, representats de tantes ordres religioses, a les vostres comunitats , us ha nascut un Salvador, el Messies, el Senyor. Aneu i impulseu i acompanyeu els vostres germans i germanes, perquè Déu vol néixer al seu cor per tal que siguin altres Jesús en mig del nostre món, perquè portin a tots els pobles i nacions l’Amor que Ell ens regala; continueu, tots plegats, sent portadors de bones noves, d’esperança, enmig del nostre món. Sigueu sempre persones senzilles, humils, que gaudeixen de les petites coses de la vida i encomaneu a tots la joia de viure.
Cantem amb ELS ÀNGELS que Déu ens porta la seva Pau i siguem conscients que l’hem d’escampar. Desitgeu i somieu amb un món en pau, on malgrat les diferències que tinguem siguem capaços de mantenir un diàleg serè i sincer, sense que ningú tingui la necessitat de sentir-se superior als altres. Els àngels volen que en el silenci dels nostres cors escoltem el clam de PAU que tots necessitem, ens conviden a ser constructors de pau enmig del nostre món tan ple d’injustícies.
I si són importants els pastors i l’estel, no en són menys els MAGS que ens regalen la capacitat de veure-hi sempre més enllà, la capacitat de meravellar-nos del SOL que brilla malgrat que a vegades estigui tapat i la nit sigui fosca. Els Mags ens animen a entregar sempre el millor que tenim, a què siguem un regal per als altres. Ens animen a buscar l’Estel que il·lumina el camí que ens porta cap a Betlem – les nostres obres apostòliques. Els Mags ens donen el coratge de sortir per trobar-nos amb els altres i caminar junts, no tenint altre bastó que el de la confiança i la fe renovada i enfortida
Us convido a imaginar un ESTEL que no parla, no té paraules, però la seva llum ens recorda que fins i tot en les nits més fosques hi ha un punt de claror capaç de guiar-nos. Cada any, quan torna a brillar als carrers i a les finestres, desperta en nosaltres una tendresa antiga: el desig de tornar a començar, de mirar el món amb ulls nets i de creure que encara són possibles els petits miracles quotidians.
És una invitació a aturar-nos, a respirar profundament i a escoltar el que realment importa. A tornar a somriure, a allargar la mà, a fer que la bondat tingui un lloc al nostre dia a dia. L’estel no promet que desapareguin les dificultats, però sí que ens recorda que no caminem sols, i que sempre hi ha un camí, encara que costi de veure.
I ara sí, comencem a apropar-nos als personatges que han fet realitat la nostra vida humana i espiritual i comencem per JOSEP, l’home del silenci contemplatiu el que escolta la veu de Déu i en el somni li diu tot. El Bon Josep ens diu que confiem, que la vida és més fàcil si ens abandonem a les mans del Pare que sap el què més necessitem. Té una altra paraula per a nosaltres, ens diu que siguem bons, que el treball que realitzem cada dia sigui fet amb amor incondicional, joia, que transformem l’esforç en entrega i generositat. I a més a més que no jutgem ningú, perquè el Pare ens coneix, ens perdona i ens estima per sobre de tot.
I si són importants els altres missatges que ens han donat els pastors, els mags, l’estel i Josep, no pot ser menys el que ens vol dir MARIA. Maria, la Bona Mare, Ella mira, escolta, observa, contempla tot i ho guarda en el seu cor per presentar-ho al seu Fill i que ho transformi. I a Betlem ens continua dient: FIAT, Fiat del Pare que sap el que ens convé, Fiat , confia i estima. Estima els que ningú estima, acull a qui se sent perdut, ajuda als que no tenen res, dona la teva vida com si fossis una altra Maria en el món, perquè el món necessita cors grans, ulls oberts, mans generoses, peus lleugers que vagin cap als més febles, vulnerables i desvalguts.
Bon Nadal i que:
– La senzillesa i humilitat dels pastors ens faci més humans i compromesos
– La joia dels Àngels ens ajudi a escampar la pau arreu del món
– La rapidesa dels Mags en sortir del que ja coneixien ens empeny a sortir de nosaltres mateixos i anar cap a la recerca de la Veritat amb il·lusió
– Que la llum de l’Estel ens ajudi a il·luminar el camí dels que se senten perduts i sense esperança
– Que la confiança de St. Josep ens acompanyi sempre i deixem que obri en nosaltres la voluntat del Pare
– I que Maria ens apropi a Jesús, que vol néixer en nosaltres.
– SIGUEM TESTIMONIS D’ESPERANÇA EN L’AMOR DE DÉU QUE ENS SOSTÉ
