La Germana Josefina viu a NAVARCLES, juntament amb 20 Gnes més formant la comunitat de Dominiques de l’Anunciata.
Quan es van esdevenir els fets del martiri del seu pare la Gna. Josefina tenia 7 anys, era la segona filla i recorda molt bé tot el que va passar, a casa seva, aquell dia. Ella ho va presenciar tot i guarda el grat record de la fermesa del seu pare acomiadant-se de la seva esposa i besant la més petita de les seves filles, que aleshores tenia 8 mesos, recalcant a tothom que perdonessin i que es retrobarien al cel.
El Dr Marià, al mes de maig del 1936, veien com anaven les coses va dir a la seva esposa que era convenient que la Josefina fes la primera comunió, perquè després ja no podria fer-la. Aquest esdeveniment va ser la darrera celebració familiar que va viure el Beat Marià. I ell mateix li va fer un petit poema que diu:
“Quin matí de primavera i quin dia més feliç,
la Comunió primera m’omple d’encís.
La Comunió darrera, que la pugui fer al Paradís”
Un cop mort el seu pare, va haver de viure la separació, per pocs anys, de les germanes, les dues grans van anar a Sta Coloma amb els oncles i les dues petites es van quedar a Arbeca amb la mare, la besàvia i l’avi els quals les van cuidar. Els records més entranyables del seu pare, son que era una bona persona, pare amatent, molt bon metge, un excel·lent cristià i d’una entrega sense mesura a totes les persones que ho necessitaven.
Recorda que, al voltant de la llar de foc als capvespres, el pare, cada dia, dirigia el res del sant rosari i en acabar llegia un capítol del llibre de Sant Alfons Mª de Liguori sobre “Preparación para la muerte”. En acabar, tenien el costum de fer “l’amistat” als pares (gest de besar la mà) i anaven a dormir.
La germana Josefina explica que segueix llegint, cada dia, un capítol del mateix llibre, costum que les quatre germanes han mantingut fins ara. Cada una d’elles te un exemplar d’aquest llibre, com el del pare, per poder seguir l’exemple. Aquest llibre ella el guarda com un gran tresor. És un testimoni i un exemple de vida.
També recorda que el seu pare, va tenir molta cura de les germanes Dominiques que residien a Arbeca en aquells moments de perill, cercant tots els mitjans per tal de protegir-les.
La seva vocació com a Dominica de l’Anunciata li ve de part de la germana de la mare, la seva tieta Gna. Montserrat Sans que era dominica. També perquè va viure uns anys interna amb les dominiques al col·legi del carrer Elisabets de Barcelona. Malgrat que tenia altres tietes religioses, ella es va decantar per les dominiques del P Coll.
Quan va manifestar que volia ser religiosa, la seva mare li va posar una condició. Tenia d’esperar que la seva germana gran la M Dolors es cases i tornés del viatge de noces. Ella ho acceptar i un cop complert, va ingressar al convent, marxant de casa.
Ha treballat molt per la causa del seu pare. Ha col·laborat juntament amb Mn Jaume Ciurana, fill d’Arbeca i company del seu pare, i primer impulsor del procés de beatificació, comunicant mitjançant uns Fulls els fets de la vida i martiri del seu pare. Quan l’estat de la Gna. Josefina ja no li ha permès fer-ho, els seus nebots li han agafat el relleu, fins arribar a assolir el fi desitjat.
Enmig de tantes alegries, ha viscut també el dol de la mort de la seva germana gran M Dolors, justament 9 dies abans de la Beatificació. Les 4 germanes sempre han estat molt unides, per això han sentit més aquesta pèrdua.
Ara les tres que queden van viure a la catedral de Tarragona la gran festa de la Beatificació del seu pare.
