(C C · Viqui Molins · 04/07/22) Vam arribar ara fa 26 anys al carrer de la Cera del Raval, després d’un recés al monestir de les Benetes de Montserrat, per fer juntes, les quatre germanes teresianes destinades a aquest racó meravellós de Barcelona, el Projecte Comunitari que deixés ben clar la nostra manera de viure el carisma teresià enmig dels més desvalguts. Eren temps difícils aquells, quan la sida –conseqüència sovint dels problemes derivats de l’heroïna- era una pandèmia de la qual es parlava poc, se’n fugia molt i reclamava molta dedicació i amor fratern.
Contemplant les dues fotos de la primera i l’última comunitat que hem passat pel carrer de la Cera, es veu clarament que jo, Viqui Molins, soc l’única supervivent, la que ha viscut els 25 anys un rere l’altre amb tota la riquesa que m’ha pogut regalar la vida comunitària a les fronteres, el meu carisma teresià viscut entre els desvalguts, la riquesa d’un barri amb diversitat de tot tipus, i unes germanes que al llarg de 25 anys han fet possible molts miracles d’amor i fraternitat.
