(El PuntAvui · Emili Bella· 06/06/23) Tot va començar fa cinc anys, quan la bibliotecària de Montserrat Àngels Rius va trobar unes caixes en un altell que contenien tot de llibres amb targetes de préstec que no tenien res a veure amb el Servei de Biblioteques del Front que va impulsar el director de la Biblioteca de Catalunya, Jordi Rubió i Balaguer, per donar assistència literària d’entreteniment i culturitzar els soldats durant la guerra, sinó que el 90% dels exemplars pertanyien al CRIM número 15, acrònim de Centre de Reclutament i Instrucció Militar: eren llibres que provenien del servei oficial de l’exèrcit de la República espanyola, obres políticament molt compromeses, comunistes i sobretot anarquistes, a més de literatura russa i teatre. La majoria eren per convèncer ideològicament els soldats en les estones de formació o lleure.
“És un cas únic. El de Montserrat és l’únic exemple catalogat conegut del que podia ser una biblioteca dels soldats de la República”, contextualitza Rius. Si bé és cert que a Ontinyent hi ha un col·legi de franciscans que havia estat hospital de sang de les Brigades Internacionals on institucions estrangeres enviaven llibres, el fons està per catalogar, a diferència de Montserrat, on Rius s’ha preocupat d’inventariar-los. Testimonis de l’època parlen de fins a 300 exemplars, dels quals se n’han pogut conservar i localitzar uns 160, de manera que ja es pot fer un retrat bastant fidedigne del que podia ser una biblioteca d’aquest tipus.
Per entendre què hi fan llibres comunistes i anarquistes a Montserrat cal remuntar-se a l’inici de la guerra. Amb l’esclat de la contesa, la Generalitat es va apropiar del monestir, igual com d’institucions religioses de Vic i Ripoll, per protegir-lo de saquejos i incendis, com els que hi va haver a Manresa, Barcelona o tants altres llocs.
Al principi hi van instal·lar un hospital per a tuberculosos, però el van traslladar a Barcelona, de manera que el monestir va quedar buit. El 1937 es va instal·lar un primer hospital militar a la Colònia Puig –avui abandonada i en un estat deplorable–, l’únic lloc de la muntanya on hi va haver soldats aquell any. I és allà on ja hi ha constància d’una biblioteca embrionària per a la tropa. L’any següent el front de l’Ebre es desborda i l’exèrcit necessita desocupar els hospitals de Barcelona i Manresa de forma urgent per atendre els ferits més greus, de manera que els de llarga durada els envien a Montserrat, on creen l’anomenada Clínica Militar Z (zeta en el sentit que és l’últim lloc on recuperar-se). L’hospital va arribar a albergar prop de 3.000 soldats. Aleshores sí, habiliten l’actual hotel, el museu i altres dependències montserratines per als soldats en recuperació. L’edifici de Nostra Senyora –de planta triangular, davant de la sortida del cremallera– es va destinar a l’enduriment, o rehabilitació. A baix hi havia biblioteca, farmaciola, dependències per a classes de culturització i, al terrat, fins i tot s’hi va instal·lar un velòdrom, del qual no en queda res.
