(V. Consagrada B. Girona · 17/11/25) Dissabte 15 de novembre del 2025 ens varen retrobar, al Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, els consagrats i consagrades del bisbat de Girona. Es va escollit aquest indret tan estimat a la nostra diòcesis per celebrar el Jubileu Diocesà de la Vida Consagrada, presidits pel nostre bisbe, fra Octavi Vilà.
En arribar, la bellesa de l’entorn natural del Puig Alt —lloc on està situat aquest santuari— i la presència de Maria han fet que ens sentíssim i visquéssim com a germans i germanes. Amb aquest esperit de fraternitat començà la celebració de l’Eucaristia, cor d’aquesta jornada jubilar. Van participat persones de diverses famílies religioses i carismàtiques, homes i dones que vivim els consells evangèlics i compartim un mateix desig: fer present el Regne de Déu enmig del món. Ens uneix la gratitud per la vocació rebuda i la consciència de formar, tots i totes, el rostre viu de la Vida Consagrada en l’Església que pelegrina a Girona.
En la seva homilia, el bisbe fra Octavi ens recordà que la Vida Consagrada es mou entre dos temps: “els reptes que s’obren davant nostre i la immensa herència que ens precedeix, feta de generacions de dones i homes que han cregut que valia la pena donar-ho tot per l’Evangeli”. Ens va convidat a mirar Maria, que visqué amb un amor fet d’obediència confiada i valentia silenciosa, animant-nos a continuar essent, des de la pròpia identitat carismàtica, fars d’esperança, de fidelitat i de perseverança humil enmig del món d’avui.
Per acabar aquesta celebració, les paraules de la Srta. Pilar, delegada diocesana de Vida Consagrada, amb les que ens han exhortat a mantenir viva la nostra responsabilitat en la construcció d’una Església sinodal, propera i compromesa amb la gent d’avui. Tot seguit un breu resum de l’aportació de la Vida Consagrada gironina a la segona fase del Sínode de la Sinodalitat del 2024, completat amb dos testimonis concrets de com aquest camí sinodal, a poc a poc, i amb col·laboracions senzilles, es va fent realitat al nostre bisbat.
I, com en tota trobada familiar, s’ha immortalitzat el moment amb la foto de grup i un senzill aperitiu. Aquest darrer moment fou l’excusa perfecta per saludar-nos personalment i gaudir d’una estona de fraternitat posant un punt final ple de calidesa a aquesta jornada de gràcia. Hem marxat amb el cor serè, amb la sensació que Maria ens havia tornat a dir, com sempre: “Confieu i feu el que Ell us digui.”
