(Vedruna · 21/05/26)
Vedruna inaugura una escultura de l’artista Jordi Coll per promoure el llegat de la fundadora a Catalunya
Amb els braços oberts a l’acollida, el rostre serè i tocant de peus a terra. Així és com la congregació de les germanes Carmelites de la Caritat Vedruna a Europa i la Fundació Vedruna Catalunya Educació han significat l’actitud humil, la proximitat i la predisposició de Joaquima de Vedruna. L’artista Jordi Coll ha concretat aquest encàrrec en una escultura de pedra que ja es pot visitar al camí de Sant Miquel de Montserrat.
Aquest dijous 21 de maig al migdia s’ha inaugurat la nova escultura dedicada a la fundadora de la congregació. L’acte solemne, que ha inclòs la benedicció de l’escultura, a càrrec del prior de Montserrat Jordi Puigdevall, ha tingut lloc la vigília de la festivitat de la santa i s’emmarca en els actes commemoratius dels dos-cents anys de la institució religiosa que va fundar Joaquima el 1826.
L’autor i l’escultura: un llegat que perdura
En aquest cas és obra de Jordi Coll i Fernández (Blanes, 1967), que es va iniciar a l’escultura treballant al taller del seu pare, Jaume Coll Puig, escultor i catedràtic d’escultura a la Universitat de Barcelona. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, compagina la creació artística amb la docència, essent professor de Batxillerat Artístic a l’escola Vedruna de Malgrat de Mar.
“Un cop superada l’ombra de les alzines, i en veure la clariana que s’obria, i recuperava de nou la visió de la muntanya de Montserrat, vaig sentir que aquest era un bon lloc: un lloc per aturar-se, per pregar, per contemplar”, ha explicat Jordi Coll en presentar la imatge. L’artista també ha vinculat les paraules de “força i cura” amb “l’art d’educar i d’acompanyar” i amb l’estil de vida de Joaquima, que “va comprendre les necessitats d’una època”.
L’artista ha treballat l’escultura de Joaquima a partir d’un bloc d’Ulldecona, una pedra que permet una gamma de tonalitats diversa. Per una banda, amb un to més càlid en els detalls més polits, com són el rostre, les mans i el peu que avança. Per una altra, amb cops d’eina més bastos, en un cos encara per acabar. La composició s’articula en dues peces, suggereix una porta que s’obre, una paraula que es desvetlla. Així, l’obra de Joaquima es presenta com un procés que cal continuar: un llegat que les futures generacions han de fer seu.
Sobre la pedra es llegeix una frase manuscrita de Joaquima, amb la seva grafia personal, que anuncia aquesta missió: “Voldria abraçar totes les necessitats dels pobles”. La nova imatge s’incorpora així a la ruta dels fundadors, promoguda per l’escola Cristiana de Catalunya, que recull l’aportació de diverses figures religioses en la vida educativa del nostre país.
