(Anna Saumoy, O.D.N.·28/12/22) A l’inici de la dècada dels anys 80 hi havia al barri del Raval diverses comunitats de vida religiosa, algunes vinculades a institucions educatives, altres hi havien arribat feia poc amb el desig de compartir la vida del barri i col·laborar en les obres d’altres, també hi havia alguns religiosos i laics que, tot i que no vivien al Raval, a títol individual col·laboraven en institucions del barri, com per exemple, a la Fundació Escó.
Tots ells eren persones molt sensibles vers els problemes personals i estructurals del barri, coneixien bé la realitat i buscaven donar-hi respostes des de les seves institucions, dedicació pastoral, serveis diversos d’assistència social i acompanyaments educatius.
Fruit de les relacions personals en les que compartien aquestes preocupacions, buscant complementar-se i unir esforços en favor dels més febles, va sorgir la necessitat de trobar-se, reflexionar junts, pregar plegats i celebrar la vida. Van començar a trobar-se mensualment per celebrar l’Eucaristia i compartir la problemàtica dels col·lectius vulnerables. Inicialment, estaven limitades als qui vivien al barri del Raval, amb la vinguda d’altres congregacions a Ciutat Vella, es va ampliar al Gòtic i a la Barceloneta.
En aquesta època hi va haver un brot de tuberculosi al barri i la Fundació Escó, perquè els nens no es quedessin sense el dinar escolar durant l’estiu, va organitzar un menjador durant els mesos de vacances i més tard ho va anar ampliant amb un Casal, servei de revisió mèdica i acompanyament de les famílies. El religiosos s’hi van implicar intensament i juntament amb altres voluntaris van fer una gran tasca de prevenció i detecció de la malaltia, desnutrició, maltractaments… Per poder atendre els infants van organitzar Camps de Treball amb joves i, alhora que els orientaven sobre la tasca educativa, els acompanyaven, reflexionaven i pregaven amb ells.
Com que la majoria de comunitats religioses vivíem carismes educatius, varem començar a buscar solucions pels nens, nenes i joves del carrer. N’hi havia molts que eren absentistes escolars, sobre tot a l’acabar l’Educació Primària. D’aquí va sortir la idea de Cintra, una escola de ESO adaptada a la situació de cada adolescent per preparar a aquells que no encaixaven en les estructures escolars i donar-los la possibilitat d’anar a una Formació professional o accedir al món laboral. Cintra va ser assumida per 42 congregacions a través de la URC.
Uns anys més tard la nostra preocupació es va dirigir a la problemàtica de la immigració i es va crear Benallar per atendre a les famílies que es veien obligades a deixar la seva terra per buscar-se la vida i no podien fer front a les despeses d‘un habitatge.
El grup de religiosos i religioses de Ciutat Vella compta ja amb 41 anys. Avui l’integrem, a més de les comunitats que hi vivim, alguns religiosos que han estat enviats a altres barris i no es volen desvincular, alguns laics i laiques que col·laboren amb les nostres comunitats o institucions i algun sacerdot present a la zona. Formem un grup cohesionat, d’unes 25 persones, que cada curs s’obre per acceptar-ne de noves i per acomiadar-ne d’altres; que celebra l’Eucaristia des de la vida quotidiana compartida amb els pobres i exclosos, informant-nos de les incidències i celebrant les bones notícies, compartint el sopar i les festivitats. Ho fem recorrent per torn les cases i pisos de les comunitats, tant si es en sales grans de les nostres institucions com si es en els menjadors dels nostres pisos.
Aquestes trobades son esperades per tots i totes, reforcen la nostra amistat i son un exemple de sinodalitat que ens han fet avançar en la dinàmica de participació entre nosaltres i els laics amb els que treballem.
