L’eterna misericòrdia de Déu
La misericòrdia és un concepte molt lligat a la vida monàstica. El mot es pot trobar diverses vegades en la Regla de sant Benet, que segueixen monjos i monges benedictins i cistercencs. Sant Benet demana al monjo «no desesperar mai de la misericòrdia de Déu» (RB 4,74). «Si nosaltres esperem la misericòrdia de Déu hem de ser misericordiosos com el Pare; per exemple, amb els hostes que s’apropen als nostres monestirs», afirma fra Octavi Vilà, abat de Poblet, que fa una valoració d’aquest Any Sant de la Misericòrdia.
Com valoreu aquest Any Sant?
El sentit de dedicar un any a la misericòrdia és perquè els cristians centrem la nostra atenció en un aspecte concret de la nostra fe. Misericordiosos com el Pare, ens diu l’himne que hem cantat al llarg de l’any. Perquè la nostra fe ha de ser una fe viscuda en comunitat, enmig del món i per al món. Aquesta és la idea que ens ha repetit el papa Francesc i és l’eix que ha de quedar.
La misericòrdia és clau per a ser uns bons cristians?
Com ens diu sant Benet, demanem la misericòrdia del Pare per poder compartir-la amb els germans, que són tots els homes i les dones d’aquest món, creatures que reflectim la imatge de Déu, sempre enterbolida per les nostres mancances i febleses. La misericòrdia que rebem de Déu és una misericòrdia per compartir.
Què aporten els monestirs a l’evangelització?
El nostre ha de ser un testimoni de fe. A imatge de les primeres comunitats cristianes, els monjos i les monges cerquem Déu compartint una vida de pregària, treball i contacte amb la Paraula, compartint-ho tot. Ho fem sense sortir de casa, però obrint les portes de casa a tots els que se’ns apropen per compartir amb ells la nostra vida i la nostra pregària.
Òscar Bardají i Martín
Full Dominical | 27 de novembre de 2016
