Conscienciació cristiana
«Ens estem acostumant a viure i a commoure’ns a cop de notícia esfereïdora; ens manca sovint el cor obert als nostres germans en el dia a dia». La teresiana Viqui Molins denuncia que no ens conscienciem de les realitats de cada dia fins que no ho veiem als mitjans de comunicació, i que potser «no ens assabentem que hi han moltes famílies que viuen al llindar de la pobresa, okupant pisos pasteres en condicions deplorables».
Què és el que més li preocupa?
La pèrdua progressiva de valors tradicionals, culturals, morals, lingüístics, espirituals i religiosos en veure polítiques més interessades en els partits que en el país. Si recordem la frase del bisbe Torres i Bages: «Catalunya serà cristiana o no serà», potser avui es pot considerar el seu tarannà de dretes molt lluny de la nostra catalanitat, però hem de reconèixer que els valors evangèlics —cristians— són més d’esquerres que de dretes.
Com a cristians, com hem de reaccionar davant el drama dels refugiats?
Com a mínim, ser conscients de la gravetat i magnitud del problema, de la injustícia i de la manca de sensibilitat europea, no només quan surt alguna imatge que ens fereix. Si no podem obrir les portes de les fronteres, des de la nostra impotència ciutadana, almenys obrim els nostres cors als immigrants que tenim a prop. I si tenim ocasió i veu, denunciem les polítiques que indirectament afavoreixen aquestes situacions límit, quan no les provoquen per interessos econòmics.
Tot i la fragilitat del dèbil, Jesús li diu «aixeca’t». Es poden tenir forces per fer-ho, si ho has perdut tot?
Aquest és el fonament de l’acompanyament, de l’ajuda a créixer, més que la pura beneficència —necessària per manca de justícia. És l’amor, la misericòrdia, l’amistat, el que dóna la mà al necessitat per tal que sigui ell qui s’aixequi.
Òscar Bardají i Martín
Full dominical 11 de setembre de 2016
