(FDB · Òscar Bardají · 27/08/23) El 19 de juny va tenir lloc la primera edició del Fòrum Marc Vilarassau, que pretén reconèixer la tasca d’acompanyament que fan els preveres —ja siguin religiosos o diocesans— a les escoles cristianes a Catalunya, i també ser un lloc de trobada i discerniment dialogat amb la Fundació Escola Cristiana de Catalunya sobre la tasca educativa i evangelitzadora a les escoles. L’Alexis Bueno va participar en el Fòrum, on va presentar la figura del seu company jesuïta Marc Vilarassau, que va morir el 2013 amb només 45 anys.
Per què és necessària la figura del capellà de referència?
Segur que hi ha molts escenaris diferents i depèn de la formació i capacitats de cada prevere, però està clar que ell és un animador de la fe per excel·lència i algú
que pot ajudar a crear comunitat. Aquestes dues coses em semblen cabdals per tenir cura de l’«ànima» de les nostres escoles.
En Marc quadrava perfectament la figura d’aquest prevere. Per què connectava tan bé amb els joves?
El Marc era valent, creatiu, audaç, proper, interpelador. Feia servir tots els lenguatges a l’abast per comunicar la Bona Notícia de l’Evangeli als joves d’avui: la conversa, el grup, l’homilia, l’aula… Els joves el podien copsar a la vegada proper i alegre, però també apassionat per Jesús, amb ganes de transmetre amor per una vida presa seriosament, amb opcions a fer, amb valors exigents…: els de l’Evangeli!
Quina valoració fas del Fòrum?
En aquests moments difícils per a l’escola concertada i per a la seva tasca evangelitzadora, tot esforç per trobar-nos, compartir vivències, reflexions, un esperit i un relat comú és decisiu. Tenim molts reptes per endavant: la reducció demogràfica que afecta les escoles, la difícil relació amb el context polític, les dificultats per renovar i formar bé els nostres equips de pastoral. Per tot això, aquestes trobades són aire fresc, força, empoderament, enriquiment, sentir-nos menys sols i amb un rumb més clar per al dia a dia.
