(AF· Xavier Pete· 16/12/23) La xifra rodona dels 800 anys des que es va organitzar el primer pessebre vivent, a càrrec de sant Francesc d’Assís (1181-1226), s’ha convertit enguany en el marc de moltes d’aquestes representacions, vives o estàtiques. A la població italiana de Greccio, s’iniciava, així doncs, una de les tradicions catòliques més consolidades, també, en l’àmbit de la cultura popular, i que, aquest 2023, ha volgut fer una passa de gegant per ser inscrita a la llista del patrimoni cultural immaterial de la humanitat per part de la Unesco.
A Catalunya, el pessebre va arribar de la mà dels frares franciscans. Des d’aleshores, cada any es fa convenient sentir veus com ara la del caputxí Valentí Serra (Manresa, 1959), defensor de la idea de crear pessebres casolans d’acord amb el paisatge de cada comarca i protagonitzats, sobretot, per les tradicionals figures del Naixement —sempre guarnits, això sí, amb rabasses, suro, grèvol, molsa, galzeran, pedra tosca i roc pinyolenc. D’això, en dona pistes en el seu últim llibre, Entrem dins del pessebre. Un petit univers a les teves mans (Edicions Morera, 2022).
