(Vatican news · Alina Tufani ·03/02/22) El Papa en la seva homilia de la Jornada Mundial de Pregària per la Vida Consagrada va parlar, aquest dimecres 2 de febrer, de la reducció del nombre de vocacions, l’abandó de la vida consagrada, les aspiracions de poder i de fama com a insídies que només mirant el Senyor com demana l’Esperit Sant, des de la petitesa i la fragilitat, poden obrir els cors per abraçar novament Jesús.
Tres preguntes van ressonar a la Basílica de Sant Pere, quan el Papa, aquest dimecres 2 de febrer, en la seva homilia de la celebració a la Jornada Mundial de Pregària per la Vida Consagrada, va interpel·lar fidels i consagrats: per qui ens deixem inspirar, per l’Esperit Sant o per l’esperit del món; l’amor del qual ens impulsa, el de l’Esperit Sant o la passió del moment; què veuen els nostres ulls i qui estrenyem als nostres braços, al Senyor o a les nostres circumstàncies i aspiracions. Respostes que per al Sant Pare han de portar la vida consagrada i tots els creients a una renovació de l’entusiasme, a l’acció, a una visió renovada i, encara que entre dificultats i cansaments, a prendre “en braços de Jesús”, per col·locar-lo “de nou a Ell al centre” i seguir endavant amb alegria.
Amb el suggestiu ritu de la Benedicció de les candeles, tradició antiga de l’Església el dia de la Presentació de Jesús al Temple, el papa Francesc va obrir la processó d’entrada en una basílica en penombres que amb el cant del Glòria es va il·luminar com les nostres vides amb l’arribada de Jesús, Pare de la llum i de la vida. També avui, l’Ecclesiastica Communio concedida pel Summe Pontífex a Raphaël Bedros XXI, Patriarca de Cilícia dels Armenis expressada en les espècies sagrades, junts compartides, i que confirmen la comunió amb el Papa i l’Església de Roma.
El virus del narcisisme o l’obsessió del protagonisme
A la llum dels passos complerts per Simeó que juntament amb Anna porten al temple Jesús, el Papa condueix la seva homilia començant pel que els “mou” a arribar-hi, és a dir, l’Esperit Sant que “inflama el cor de Simeó amb el desig de Déu”. Així actua l’Esperit Sant, va afirmar el Papa, “ens fa capaços de percebre la presència de Déu i la seva obra no a les coses grans, tampoc a les aparences cridaneres ni a les demostracions de força, sinó a la petitesa i a la fragilitat” .
Com les “mocions espirituals”, va advertir el Papa, que inspiren els consagrats a discernir si els sentiments de la seva ànima provenen o no de l’Esperit Sant, de vegades es corre el risc de concebre la pròpia consagració “en termes de resultats, de metes i d’èxit”. En lloc d’anar cap a la petitesa com vol l’Esperit, de preguntar-se quin amor els impulsa i què els mou, se’n va a buscar “espais, de notorietat, de números”.
A vegades, darrere de l’aparença de bones obres, es pot amagar el virus del narcisisme o l’obsessió de protagonisme. En altres casos, fins i tot quan fem tantes activitats, sembla que les nostres comunitats religioses es mouen més per una repetició mecànica —fer les coses per costum, només per fer-les— que per l’entusiasme d’entrar en comunió amb l’Esperit Sant.”
Crist és el miracle de la fe que obre els ulls
Després de convidar a examinar les “motivacions interiors” i les “mocions espirituals” necessàries per la renovació de la vida consagrada, el Sant Pare es va interrogar si som capaços com Simeó de reconèixer amb els nostres ulls Crist. Aquest “gran miracle de la fe: que obre els ulls, transforma la mirada i canvia la perspectiva”.
“La fe neix de la mirada compassiva amb què Déu ens mira, trencant la duresa del nostre cor, guarint les seves ferides i donant-nos una mirada nova per veure’ns a nosaltres mateixos i al món. Una mirada nova cap a nosaltres mateixos, cap als altres, cap a totes les situacions que vivim, fins i tot les més doloroses.”
L’escassetat de vocacions exigeix renovació
Una mirada que no és ingenuïtat o fugir de la realitat i els problemes, va reafirmar Francesc, és saber “veure dins” i “veure més enllà”, que no “d’aturar-se en les aparences, sinó que sap entrar també a les fissures de la fragilitat”. Com la de molts “consagrats i consagrades majors que amb mirada radiant continuen somrient, donant esperança als joves”. Una visió renovada és el que necessita la vida consagrada, va dir el Pontífex a la seva homilia, no “fingir” davant els signes que el “Senyor no deixa de donar-nos” i continuar “com si res”.
“Obrim els ulls: l’Esperit Sant ens convida a renovar la nostra vida i les nostres comunitats a través de les crisis, dels números que escassegen i de les forces que disminueixen”.
Abraçar Jesús és el centre de la fe
Després de convidar a no desaprofitar el present mirant al passat i demanar-li al Senyor la capacitat de discernir el camí, el Papa va recordar com Simeó va estrènyer Jesús als seus braços: “Déu ha posat el seu Fill als nostres braços perquè acollir Jesús és allò essencial, és el centre de la fe. Perquè de vegades, va recordar el Pontífex ens “perdem i ens dispersem en mil coses”, secundàries, oblidant que el centre de tot és Crist. El pontífex va concloure:
“Si acollim Crist amb els braços oberts, acollirem també els altres amb confiança i humilitat. D’aquesta manera, els conflictes no exasperen, les distàncies no divideixen i desapareix la temptació d’intimidar i ferir la dignitat de qualsevol germana o germà s’apaga. Obrim, doncs, els braços a Crist i als germans”.
El papa Francesc, compta amb nosaltres
En concloure la celebració, el cardenal Joao Braz d’Aviz, prefecte de la Congregació per a la Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, es va referir a les moltes dificultats que travessa la vida consagrada, com la de l’abandó de diversos religiosos, que han estat cridats pel Senyor, però que no continuat a seguir-ho. En aquest sentit, va considerar que el camí sinodal, l’escolta recíproca i de tot el poble de Déu, serà una benedicció i una alegria per caminar amb alegria com a membres d’una sola família. El cardenal Braz d’Aviz va concloure: “Papa Francesc, compta amb nosaltres. Compte amb la vida consagrada”.
