(Claretians · 11/11/24) El diumenge 10 de novembre, la comunitat claretiana d’Askartza va celebrar l’ordenació diaconal del claretià Mateus Soares. Aquest jove diaca va arribar a Askartza procedent d’Indonèsia, on va descobrir la fe i la seva vocació. Parlem amb ell per a conèixer de prop la seva història i el que ha suposat aquest pas en la seva vida consagrada.
- Com vas descobrir que el sacerdoci era la teva vocació?
Des de nen m’enamorava molt de la vida i el treball dels missioners que treballaven en la meva parròquia. En concret admirava la seva senzillesa, alegria i proximitat amb el poble. D’aquesta mirada tan senzilla, em deia a mi mateix que un dia volia ser com ells. Dono gràcies a Déu perquè la meva família, i especialment els meus pares, sempre m’ha donat suport molt a mantenir aquest somni. Encara que hi havia dubte i por, jo volia provar i sentir com era la vida d’un seminarista. Per aquesta raó, quan vaig acabar Batxillerat, un cosí meu em va ajudar a conèixer als claretians.
Des de llavors, he anat descobrint que el principal de la vida és la felicitat i dono gràcies a Déu perquè l’he trobat dins d’aquesta vocació. Ara soc molt feliç.
- Per què vas triar la congregació claretiana?
Abans d’entrar en la congregació, no coneixia res sobre els claretians. Fa tretze anys que soc aquí, i he viscut un procés llarg de conèixer i estimar a la congregació amb tot el que hi ha dins. Fruit d’aquest procés és el lliurament total per a ser un missioner per sempre.
A part de l’espiritualitat, el carisma de la congregació i per descomptat la vida del Pare Claret, hi ha tres coses que valoro molt de la vida dels claretians: la vida comunitària, la missió, i la proximitat amb els altres. Tot això és la raó per la qual continuo sent claretià fins al dia d’avui.
Hi ha tres coses que m’agraden molt i valoro de la vida dels claretians: la vida comunitària, la missió, i la proximitat amb els altres.
- Vas néixer a Indonèsia, com és la vida allà? Hi ha algun record que conservis especialment de la teva infància i joventut?
Jo vinc de Timor-Leste, una illa de l’est d’Indonèsia. La majoria dels timorencs són cristians perquè aquesta zona va ser colonitzada pels portuguesos. Per tant cultura o la fe cristiana sempre ha tingut un paper molt important en la vida dels timorencs. Encara que d’una manera bastant tradicional, la fe cristiana cada vegada millor tant en la quantitat com en la qualitat de fe.
A més, la meva família és cristiana i practicant: des de petit he anat sempre a missa, els meus pares em van ensenyar oracions… Són coses senzilles que es fan en qualsevol família cristiana, però que em van permetre conèixer a Jesús des de petit.
Sempre recordaré la meva primera comunió i la confirmació, són dos moments dels quals sempre parlo per a parlar sobre la meva fe. Encara que en aquesta època no entenia molt bé el que va succeir, vaig viure aquests dos moments amb una gran alegria.
- Actualment vius a Askartza. Per què vas venir a Espanya i quina diferència has vist amb Indonèsia?
Mai hauria imaginat que m’enviessin a Espanya o a un altre lloc. Em preguntava que perquè havia d’anar fos si a Indonèsia també falten sacerdots. De fet al meu país hi ha molts llocs en els quals no es pot celebrar missa cada diumenge perquè no hi ha cures. Per això, m’he preguntat a mi mateix en diverses ocasions per què per a ser claretià he hagut de venir fins a Espanya. Però al final m’he adonat que tot ha estat una sorpresa de Déu.
Ara puc dir que he vingut a Espanya per què Déu ho ha volgut així. Ell té el seu propi pla sobre la nostra vida, i davant aquest pla, nosaltres hem de tenir disponibilitat. I això, per a mi és indiscutible. Ser un missioner és estar sempre disponible perquè Déu treballa a través de diverses maneres. No podem portar la nostra mesura per a limitar l’obra de Déu sobre la nostra vida.
Quan vaig venir a Espanya, em vaig adonar que venia amb una cultura i costums diferents a les del lloc al qual portava: vaig trobar diferències en la cultura, la manera de pensar, la realitat pastoral i la manera d’acostar-se a les persones. Soc conscient que no puc portar tot el que tinc de la meva terra i aplicar-ho aquí, és impossible. Durant tot aquest temps, he intentat deixar tot el meu i adaptar-me al nou, i m’he adonat que haig de convertir-me en una persona nova sense oblidar qui soc: una conversió personal.
Des que vaig arribar a Espanya em vaig adonar que haig de convertir-me en una persona nova sense oblidar qui soc
- Quines labors realitzes actualment en la congregació?
Porto dos anys amb els missioners claretians en la comunitat claretiana Askartza. La missió principal d’aquesta comunitat és l’educació escolar, però per l’idioma encara no he pogut col·laborar de manera directa amb ells. Per tant, actualment la meva labor és estudiar basca per a algun dia poder treballar aquí. Durant la setmana aprenc basca, i els diumenges dono catequesis als nens.
- Com has viscut la teva ordenació diaconal?
Déu estima a qui dona amb alegria (2 Cor 9, 7). Aquestes paraules de sant Pau les agafo com a lema de la meva ordenació diaconal. Durant la celebració li he dit a Déu: “No tinc res, la vida és la riquesa més preuada que tinc, però la vida és també teva. Així que amb alegria t’ho dono tot i en tot vull conèixer-te, estimar-te, servir-te i lloar-te millor a través d’aquesta vocació rebuda. Aquí soc, compta amb mi en tot el que vols que faci per tu. Jo confio que tu tens la teva pròpia mesura per a mesurar i valorar tot el que vaig fer en passat; tot el que estic fent ara (present) i tot el que faré en el futur a partir d’ara. Espero que el cor i l’alegria que tinc sigui capaç de complir la teva mesura a estimar i servir”.
- Quins aspectes o paraules del Pare Claret t’han inspirat més en la teva vida?
Tota la vida de Pare Claret és una riquesa espiritual per a la meva vida missionera. És un gran exemple de com haig de ser. I els aspectes de la seva vida que m’han inspirat més són la identificació amb Crist en l’eucaristia o l’oració i la devoció a la verge Maria. Són coses principals de la vida de fe, però avui dia hi ha molta gent que no ho practiquen en la seva vida. Per això, m’han recordat a no oblidar quin és font principal de la meva vida missionera. Haig de tornar sempre a la font principal que és Crist mateix.
Tota la vida de Pare Claret és una riquesa espiritual per a la meva vida missionera
- Què poden aprendre els joves d’avui del Pare Claret?
Els joves poden aprendre moltes coses de Pare Claret, per exemple, la disponibilitat i el lliurament al servei dels altres. El pare Claret no es cansava d’ajudar als altres. Avui dia, en el nostre voltant hi ha moltes persones que viuen en situacions difícils. Desitjo que l’esperit missioner del pare Claret els inspiri a sortir de la seva comoditat i anar a tocar la vida dels altres, sobretot dels més necessitats.
- Què li diries a un jove que s’està plantejant la seva vocació?
Igual que Jesús li diria “no tinguis por, vine i veuràs” perquè Déu ens coneix millor del que ens coneixem a nosaltres mateixos. Hem de confiar que cadascun de nosaltres sempre tenim alguna cosa per a donar/compartir. Déu ens crida perquè ell sap que hi ha una cosa bona dins de nosaltres.
La por o el dubte, són inevitables en la vida i en qualsevol mena de vocació passarem per aquestes situacions. Però no podem oblidar que pesi a la por al futur o a les dificultats, no podem perdre el moment d’escoltar el que Déu vol de nosaltres.
