(CR · Laura Mor · 25/11/22) Aquest mes de novembre el vicari general de l’Institut dels Germans de les Escoles Cristianes ha visitat Barcelona amb motiu de la trobada internacional d’universitats lasalianes. Carlos Gabriel Gómez Restrepo (1960, Colombia) té encomanada la responsabilitat d’acompanyar l’educació superior de La Salle. Fill de la Teologia de l’Alliberament, assegura que de l’Evangeli sempre l’han impactat “els signes de petitesa”. En aquesta entrevista fa una crida el món universitari catòlic a portar els joves a tocar el dolor del món per no quedar-se només en un discurs buit.
Des de la universitat va col·laborar en el procés de pau a Colòmbia. Hi ha consens en la congregació que l’educació no és neutra, que no es pot quedar al marge del que passa al seu entorn?
La pregunta no és fàcil de respondre, ni en tots els ambients. Però la responc amb sinceritat: l’educació no és neutra, mai, encara que ho diguem. El més greu és no tenir clares quines en són les intencions. No només crec que no és neutra, sinó que l’educació és política. I quan dic política no em refereixo a militàncies partidistes. Tot procés educatiu que vol ser significatiu té un impacte polític. Pots ensenyar què vols, però també has d’estar segur que això arribarà amb una càrrega de reflexió, de proposta, d’acció, per construir equitat, pau, justícia.
Sempre ho vaig entendre així quan vaig ser rector d’universitat i em vaig involucrar en aquests processos. La universitat ha de tenir un discurs polític sòlid, que emana òbviament de l’evangeli, que tampoc no és neutre. L’examen final a l’evangeli és “tenia fam, i em donàreu menjar”; això no és neutre.
I ho viuen en tots els estaments educatius de la congregació, escoles, universitats…?
No puc parlar per tothom, però penso que cada vegada hi ha més consciència. Ha de ser relativament més fàcil si estem envoltats d’unes realitats on la universitat no pot ser asèptica o neutra. En altres països, parlar aquest llenguatge és una mica més complex. Com als Estats Units, si no s’explica bé, aquestes expressions produeixen urticària. A Europa és més fàcil parlar-ne: a França, a Espanya, no costa. Però si la universitat no és capaç de generar propostes clares, pot ser només un discurs. Creiem que ho fem, però no ho traduïm en fets reals.
