“Joia en el món, Jesús és nat !” Un any més ens disposem a viure el Nadal, una trobada històrica entre Deu i la humanitat; un Déu que vol compartir la seva humanitat i una humanitat que cerca Déu. Avui, més que mai, cal que manifestem aquest desig de cercar Déu.
I què vol dir cercar Déu?
Cercar Déu és acollir aquest infant que en és donat; acollir-lo amb tota la seva plenitud, escoltar-lo tal i com va fer el profeta Samuel: “Parla, Senyor, que el teu servent escolta” (1Sa 3,10) I si escoltem bé descobrirem Déu fet home en situacions d’injustícia: Infants que pateixen situacions de guerra, d’abandonament, d’abusos, Infants que no tenen satisfetes les seves necessitats bàsiques d’alimentació… I un cop trobats amb aquest Déu que pateix, no ens podem quedar de braços creuat, cal actuar.
Benaurats, doncs, els qui escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica perquè la seva vida té regust de Nadal.
Dit això, a continuació afegim aquest poema de Miquel Martí i Pol, perquè compartiu amb les famílies i comunitats aquest esperit de Nadal.
Nadala
Hem bastit el pessebre en un angle
del menjador, sobre una taula vella,
el pessebre mateix de cada any
amb la mula i el bou i l’Infant
i els tres Reis i l’estrella.
Hem obert innombrables camins,
tots d’adreça a la cova,
amb corrues de vells pelegrins
-tots nosaltres- atents a l’auster caminar de la prova.
I en la nit del misteri hem cantat
les antigues cançons
de la mula i el bou i l’Infant i els tres Reis i l’estrella.
I oferíem la nit amb els ulls i les mans.
I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans
de l’infant i de tots en la nit de la gran meravella.
Miquel Martí i Pol
