(Claretians · 31/08/26) Trenta-dos missioners claretians de la Província de Sanctus Paulus, tots ells menors de 60 anys, es van reunir del 23 al 26 d’agost a Atalaia Claret (Leioa, Biscaia) acompanyats pels membres del govern provincial. Provenien de les diverses comunitats d’Euskal Herria, Catalunya, França i Itàlia que conformen la nostra província amb l’objectiu de celebrar junts la fe, gaudir de la fraternitat i reflexionar sobre la Missió de la Província, atesa la responsabilitat especial que aquest col·lectiu té en el seu present i futur. La diversitat d’orígens —fidel reflex de la fisonomia actual de la Província— va ser des del primer moment una riquesa palpable.
La celebració de l’eucaristia i les pregàries de laudes i vespres han anat acompanyant aquests dies. Preparades per persones de les diferents comunitats, han estat reflex de la diversitat de llengües i sensibilitats.
Després d’un primer moment de compartir en grups les diverses històries i situacions personals, es va passar a presentar la realitat de la província: persones, comunitats, obres apostòliques i economia. Això va ajudar a conèixer millor el conjunt d’una comunitat provincial força plural i relativament jove, ja que va iniciar el seu camí el gener del 2020.
Posteriorment es van presentar els reptes que la realitat d’Europa planteja a la missió claretiana i com el projecte missioner de la Província hi respon, amb la seva lectura de la realitat, prioritats, opcions, destinataris preferents i plataformes estratègiques. Un treball per grups hi va aprofundir avaluant com s’està duent a terme aquest projecte a cada comunitat i plataforma.
En connexió amb això, es va reflexionar sobre la cultura vocacional que cal conrear per afrontar el repte important que ens presenta el context europeu: com treballar perquè hi hagi persones que responguin a la crida de Déu, especialment la crida a la vida missionera en la nostra Congregació.
Una part important de la trobada va ser donar a conèixer els projectes apostòlics que es duen a terme a l’entorn on va tenir lloc: l’escola Askarza Claret (Leioa) i la Fundació Claret Enea (Bilbao). El P. Eduardo Madrazo, responsable de pastoral de l’escola, va explicar el plantejament pastoral global i les iniciatives que es duen a terme dins l’horari escolar: els oratoris, campanyes, celebracions… Així mateix, va compartir les interessants propostes que s’ofereixen en horari extraescolar: colònies i campaments, catequesi d’infants i adolescents, de famílies, grups de fe, celebracions eucarístiques dominicals per al conjunt de la comunitat, etc.
Els participants de la trobada també van comptar amb l’interessant testimoni de la Nagore, la Miren i la Natalia, tres laiques pertanyents al Moviment de Seglars Claretians; ja que a Askartza i Bilbao hi ha un bon grup d’aquest moviment molt implicat en l’escola i en la pastoral social. Va ser molt enriquidor conèixer el seu testimoni personal, així com l’organització del moviment i sobretot l’esperit claretià que l’anima.
Pel que fa a la Fundació Claret Enea, els participants de la trobada es van desplaçar a Bilbao per conèixer aquest important projecte social impulsat pels Missioners Claretians i en el qual participen també els Seglars Claretians. Pilar Maroto, responsable de l’àmbit de la formació i seglar claretià, va anar mostrant l’edifici i informant sobre els diversos serveis que s’hi duen a terme i sobretot sobre l’esperit cristià i claretià que els anima. És un gran exemple de missió compartida entre la comunitat claretiana i els laics implicats. Gràcies als diversos serveis, persones sobretot emigrants que arriben —la majoria de vegades sense papers ni allotjament i sense saber la llengua— són acollides i acompanyades en les seves diverses necessitats fins a assolir una autonomia suficient: menjar, allotjament, formació, vida de família, espiritualitat… Ho va corroborar el testimoni d’un noi i una noia que havien passat pel centre.
L’últim matí, es van compartir en petits grups i en plenari els fruits que cadascú havia recollit, així com algun compromís a dur a terme i un missatge per enviar al conjunt de la Província. L’eucaristia final, presidida pel Superior Provincial, P. Juan Martín Askaiturrieta, va ser l’ocasió privilegiada per donar gràcies a Déu pel que s’ha viscut, enfortir la comunió fraterna i demanar forces per assumir la important responsabilitat que correspon al col·lectiu jove en l’esdevenir de la Província.
De la trobada cal destacar també el gran ambient fratern, ple de bon humor i alegria, fomentat per les activitats lúdiques de la nit. L’àpat fraternal va posar el colofó a una trobada valorada molt positivament.
