(Susana García del Álamo · 28/07/25) Temps de descans, temps de vacances? Més aviat… temps de vacances amb Déu i amb els altres.
Sant Bernat deia que “trobem descans en aquells que estimem, i proporcionem un lloc de descans en nosaltres mateixos per a qui ens estimen”. I és que l’estiu no és tan sols un temps per a descansar físicament, sinó també per aturar-nos i deixar de fer coses. Anem massa atrafegats com Marta, i no tenint temps de vegades ni per aturar-nos i gaudir amb Déu. L’estiu i les vacances, en general, és una oportunitat per a la reflexió i la renovació espiritual.
És un moment per enfortir la nostra relació amb Déu, amb la natura, i les coses més quotidianes que se’ns passen desapercebudes; és un moment per a aturar-nos i passar més temps amb la comunitat, amb la família, amb els amics. També Déu va descansar després de fer la seva creació… Llegim al llibre del Gènesi: “I havent acabat el dia setè l’obra que havia fet, descansà el dia setè de tota l’obra que havia fet. I Déu va beneir el dia setè i el va consagrar, perquè en ell va descansar de tota l’obra que Déu havia fet quan va crear”. I Déu va gaudir de la seva creació, perquè, com deia St. Francesc d’Assis: “la seva creació és la cançó de Déu”.
Després del curs que hem acabat amb un ressò agredolç per tota la problemàtica social que vivim, per tots els conflictes bèl·lics que estem patint, per tanta violència que hi ha arreu del món, en llocs dels que ningú parla, però on està morint constantment innocents, i al mateix temps per tants germans i germanes nostres que en silenci estan entregant i regalant vida, considero que és just i necessari que ens regalem uns dies per recarregar piles, per trobar-nos més serenament amb el Pare Bo que desitja reposar en nosaltres.
Què fer durant les vacances?
No podem tancar els nostres ulls a les realitats que vivim, però sí podem obrir-los per:
- descobrir la bellesa de la creació, que parla de l’amor que Déu ens té,
- per escoltar el clamor de la humanitat que desitja la nostra solidaritat
- per reconèixer, en el ball de les ones del mar, tantes persones que reclamen el nostre ajut,
- per obrir les nostres orelles per escoltar els nostres germans, els nostres familiars, els nostres amics, els veïns que potser ni coneixem i pregar per les seves necessitats;
- per poder aturar-nos, respirar profundament i renovar les nostres forces que venen de Jesús que ens agafa de la ma i ens diu que val la pena arriscar la vida i estimar;
- per llegir la Paraula de Déu de manera assossegada i renovar la nostra esperança per ser fars de llum i testimonis del seu Amor allà on estiguem o siguem enviats per continuar sent missioners alegres del missatge de Jesús que en tot ens parla.
- Per ser conscients del patiment de la humanitat, de la falta de cura de la natura, de la falta de pau, de la manca d’ajuts als infants, de la manca de mans que s’entreguin per ser més Crists encarnats i arrelats a aquesta terra que ens ha estat encomanada.
Descansa en Déu
Per això, l’estiu és un temps de descans, temps de vacances a Déu? Més aviat… temps de vacances amb Déu i amb els altres. Perquè Déu no fa vacances, Déu sempre hi és, Déu mai descansa. Déu parla en el silenci i en el soroll, Déu, sempre està actiu en nosaltres i amb nosaltres. Déu ens espera i ens envia, Déu ens estima per sobre de tot i ens envia en mig del món també a l’estiu, perquè Ells només passa calor en les entranyes de la humanitat que ens espera i ens reclama.
I recorda… si fas vacances, fes-les amb Déu, perquè Ell és el millor Amic amb qui pots compartir, pots gaudir, cridar, plorar, descobrir, escoltar, caminar, descansar, contemplar … repetir-te o cantar les paraules del Salm: “Descansa només en Déu, ànima meva” perquè ell és la meva esperança; només ell és la meva roca i la meva salvació, el meu alcàsser: no vacil·laré. Bon estiu amb Ell i amb els altres!
