(VN · Salvatore Cernuzio · 23/05/25) El secretari general del Sínode, durant l’assemblea de la Unió de Superiors Generals (USG) en Sacrofano, va marcar com a claus per al futur de la vida consagrada l’impuls de les Esglésies locals, el compromís missioner i la lluita contra la xacra dels abusos.
Una Església que no s’imposa des de l’alt, sinó que neix del poble. Una autoritat exercida amb transparència i esperit comunitari. Una missió que trenca barreres i arriba a les perifèries. Aquests són els eixos centrals del missatge del cardenal Mario Grech, secretari general del Sínode dels Bisbes, durant la seva intervenció en l’Assemblea de la USG (Unió de Superiors Generals), celebrada en Sacrofano, localitat situada a la província de Roma, sota el lema Testimonis d’esperança.
El purpurado va parlar del paper essencial de la vida consagrada en el camí sinodal de l’Església, destacant tres prioritats: enfortir les Esglésies locals, impulsar la dimensió missionera i combatre els abusos.
Una Església que escolta i camina
Grech va recordar l’inici del pontificat de Lleó XIV, un Papa que ha reafirmat la seva intenció de continuar el camí obert pel Concili Vaticà II. Des de la seva primera salutació, ha encoratjat a l’Església a avançar en la sinodalitat, entesa com a participació i corresponsabilitat.
El procés sinodal, va subratllar el cardenal, entra ara en la seva fase més decisiva: la “recepció”. Ja no n’hi ha prou amb escriure documents o aprovar resolucions. Fa falta que el Poble de Déu viva i encarni aquests continguts en el seu dia a dia. En aquest sentit, la vida consagrada, amb la seva presència diversa i estesa pel món, representa un motor d’esperança per a una Església en sortida.
“L’Església no és un bloc homogeni que s’imposa des de dalt. És el Poble de Déu, que s’encarna en cada poble i cultura, prenent un rostre i una veu únics en cada lloc”, va afirmar Grech.
Caminar junts: consagrats i Iglesias locals
Des de l’inici del procés sinodal, s’ha demanat als consagrats que caminin al costat de les Esglésies locals on viuen i serveixen. Aquesta trobada ha generat un enriquiment mutu. Les diòcesis han rebut l’aportació de la tradició sinodal dels instituts religiosos, i aquests, al seu torn, han experimentat el valor de integrar-se plenament a la vida eclesial.
Grech va destacar les pràctiques internes dels religiosos —com el discerniment comunitari, la cerca del consens, les eleccions i votacions— com a veritables escoles de sinodalitat. “Aquestes experiències són una riquesa que pot inspirar també a nostres Iglesias locals”, va sostenir.
Abusos: la ferida que encara sagna
Un dels punts més delicats del discurs va ser la reflexió sobre l’exercici de l’autoritat. Grech va reconèixer que el Sínode ha permès parlar amb llibertat sobre models autoritaris i distorsionats dins de l’Església, també presents en la vida consagrada.
“L’abús sexual no és un fet aïllat, sinó l’expressió més dramàtica d’altres abusos previs: de consciència, de poder, de llibertat personal”, va explicar. En particular, va esmentar els abusos soferts per dones consagrades, sovint vinculats a una mentalitat masclista encara persistent a l’Església i a la societat.
Grech va citar el Document Final de la XVI Assemblea Sinodal: “La lluita contra els abusos no pot limitar-se a càstigs o mesures disciplinàries. Necessitem un canvi profund de mentalitat, d’estil, de cultura eclesial”. Només una Església que visqui la sinodalitat —amb models de lideratge basats en la corresponsabilitat, la rendició de comptes i la col·laboració— podrà erradicar les dinàmiques d’abús, fins i tot les més subtils, que han fet arrels a molts instituts religiosos.
Una Església que surt al món
L’últim punt del discurs va estar dedicat a la dimensió missionera del procés sinodal. Per al secretari del Sínode, la conversió sinodal exigeix que el Sínode surti de les aules, s’obri al món i torni a centrar-se en l’evangelització.
Aquí va evocar l’exhortació apostòlica Evangelii Gaudium, el text clau de Francesc sobre una Església missionera i renovada. “El somni del Papa és també el somni del Sínode: comunitats que no es repleguen sobre si mateixes, sinó que es llancen a portar l’Evangeli arreu”, va dir.
Els instituts religiosos, per la seva història i vocació, estan cridats a ser punta de llança d’aquesta renovació. Les seves comunitats poden bastir ponts amb les cultures, arribar a les perifèries, donar veu als exclosos i construir camins de pau.
“El món necessita testimonis que visquin l’Evangeli amb audàcia, generositat i esperit de servei. La vida consagrada té encara molt a oferir en aquest horitzó”, va concloure Grech.
