(CONFER · 27/05/25) Aquest dimarts ha començat a Madrid, la 31a Assemblea General de la CONFER amb el títol: ESPERANZA, ¿por dónde andas? «Y levantándose, volvieron a Jerusalén (Lc 24,33)».
El matí ha començat amb una Eucaristia presidida pel president de la CEE, Luis Argüello, que ha tingut lloc a la Parròquia Nuestra Señora de la Concepción.
La Cerimònia d’Obertura ha estat presidida pel president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello, el bisbe auxiliar de Getafe, membre de la Comissió Episcopal per a la Vida Consagrada i bisbe responsable de la CONFER, José María Avendaño, Jesús Miguel Zamora, FSC – secretari General de la CONFER, Jesús Díaz Sariego, OP, president de la CONFER i Lourdes Perramon, OSR, vicepresidenta de la CONFER.
Agüello ha fet referència en les seves paraules al papa Francesc i a la butlla de convocatòria del jubileu: «L’esperança efectivament neix de l’amor i es funda en l’amor que brolla del Cor de Jesús traspassat en la creu:» (Spes snon confundit 3).
El bisbe auxiliar de Getafe per la seva part ha afegit que la vida consagrada està cridada a respondre a aquesta pregunta (per on camines?), no amb teories, sinó amb vida (des del carisma que anima la vida de cadascuna amb les seves realitats particulars, que han de ser fruit de l’evangeli). «Vosaltres sou rostre visible d’aquesta esperança que busca camins nous. Sou memòria del futur. Sou profecia encarnada que una altra manera de viure, d’estimar, de servir, (Sí) és possible».
#31AsambleaCONFER Mons. Avendaño, miembro de la Comisión Episcopal para la Vida Consagrada (@prensaCEE): «Sois profecía encarnada. La esperanza no se esconde, camina donde hay consagrados que acompañan con ternura, que anuncian con gozo el Evangelio»#EsperanzaPorDondeAndas 🧭 pic.twitter.com/hFhizdWsfZ
— CONFER (@MediosConfer) May 27, 2025
Tota l’Assemblea està pensada i programada per a viure l’experiència dels deixebles de Emaús com a Superiors Majors. Durant els tres dies comptarem amb l’ajuda de Magdalena González, Missionera del Verbum Dei, com a facilitadora, de manera que la dinàmica a seguir pugui ser de major profit i creativitat.
Fer-nos preguntes i buscar respostes
Jesús Díaz Sariego, OP, president de la CONFER i Lourdes Perramon, OSR, vicepresidenta de la CONFER han pronunciat un discurs d’obertura en el que han destacat el moment que travessem com a vida religiosa on necessitem, novament, fer-nos preguntes i buscar junts les respostes, no tant de manera teòrica o esperant que ens vinguin de fora les respostes.
A continuació, pots llegir el discurs íntegre:
Continuem celebrant aquest any Jubilar de l’Església que el Papa Francesc va iniciar amb l’obertura de la porta santa en la Basílica de Sant Pere, al Vaticà, el passat 24 de desembre. És un temps de gràcia que, en comunió eclesial, volem viure com a oportunitat acollint la invitació i crida a la conversió, a la reconciliació i a una renovada trobada amb Déu, font de la nostra esperança. Les Congregacions així ho volem viure, renovant el nostre compromís amb una de les dimensiones més importants de la fe: l’esperança, que a vegades sentim una miqueta escassa en els temps que corren. Però aquest jubileu ens recorda que l’esperança en Déu és una gràcia, un do que renova cadascun dels nostres carismes.
Recordar aquest any jubilar en el que s’emmarca la nostra Assemblea, és ocasió per a expressar, com a Superiors Majors aquí reunits, el nostre més profund agraïment al Papa Francesc i al seu pontificat. El Papa Francesc «ens ha despertat al món», lloc on Déu es continua encarnant i ens ha acompanyat, especialment a la vida religiosa, amb gran saviesa profètica. Agraïm de tot cor el seu servei a l’Església, com a successor de Pere; la seva valentia a l’hora d’iniciar nous processos que ens permetin com a Església continuar sent pelegrins d’esperança. Per tot això i per tants gestos senzills d’humanitat i evangeli que ens queden com a llegat i exemple, donem gràcies a Déu i ho volem expressar també amb un gest extern, amb el nostre aplaudiment sentit i agraït.
Al mateix temps expressem la nostra felicitació i agraïment al papa Lleó XIV en l’inici del seu pontificat. La vida consagrada reafirmem la nostra comunió amb el nou successor de Pere i amb tota l’Església. Al papa Lleó, igual que ho fos Francesc, el sentim especialment pròxim des de la seva condició de religiós i també per la seva experiència com a Superior Major. La seva disponibilitat i servei ens convida a assumir amb valentia i audàcia la responsabilitat d’oferir al conjunt de l’Església el do de cadascun dels nostres carismes, per a continuar construint junts des del servei als homes i dones del nostre món, especialment als més vulnerables i necessitats.
Eslògan de l’Assemblea
L’eslògan d’aquesta trenta-una Assemblea General de Superiors Majors de la CONFER s’inicia amb una pregunta: «Esperança, Per on camines?».
Aquesta pregunta ens parla del moment que travessem com a vida religiosa. Necessitem, novament, fer-nos preguntes i buscar junts les respostes, no tant de manera teòrica o esperant que ens vinguin de fora les respostes. Volem més aviat, fer l’esforç de procurar que les intuïcions i orientacions brollin des de la capacitat que tinguem de posar paraula al que estem vivint, al que ens desafia com a religiosos i religioses, a les incerteses i experiència de vulnerabilitat que ens acompanya; però, al mateix temps, acollint de nou la interpel·lació que Déu fa a la nostra vocació, en la seva constant invitació a la cerca conjunta de respostes.
Ens guiarà, en aquesta ocasió, la reflexió i oració dels deixebles de Emaús, el seu peregrinar extern, però sobretot intern, quan ‘frustrats’ pels esdeveniments viscuts a Jerusalem van de retirada camino de Emaús. Se senten desconcertats, durant el camí moltes preguntes sense resposta. Però el ser capaços d’expressar, compartir i dialogar sobre la seva experiència de derrota, els permet canviar la mirada, reconèixer la presència del ressuscitat i aquí renéixer a l’esperança, doncs: «…aixecant-se, van tornar a Jerusalem» (Lc 24, 33).
Díaz Sariego: «Las Congregaciones así lo queremos vivir, renovando nuestro compromiso con una de las dimensionas más importantes de la fe: la #esperanza Este jubileo nos recuerda que la esperanza en Dios es un don que renueva cada uno de nuestros carismas» #31AsambleaCONFER 🧭 pic.twitter.com/oAKPcQO5eZ
— CONFER (@MediosConfer) May 27, 2025
Els deixebles de Emaús es van implicar en el seu propi discerniment; van confiar en el seu diàleg i es van donar suport mútuament. No es van quedar immòbils, van saber reaccionar a temps. Ho van fer en moviment, en peregrinació, en camí. Nosaltres, superiors majors, som ara aquests deixebles de Emaús que van de camí, a vegades entre laments i unes altres obrint processos en les Congregacions per a assegurar que l’Evangeli es continuï predicant i encarnat. No estem sols. Avancem en comunió quan ens disposem a orar, reflexionar i dialogar junts en la recerca de respostes a la pregunta: «Esperança, per on camines?».
Ajudar-nos a prendre major consciència d’una CONFER que ha de continuar evolucionant perquè pugui servir millor als nous desafiaments que van sorgint en la vida religiosa. Estem assistint a importants canvis en el conjunt de les Congregacions i en la realitat, que a tots i totes ens concerneixen. També nosaltres necessitem canviar la mirada, el cor potser, escoltar al Ressuscitat que camina amb nosaltres i acollir l’enviament a reforçar, encara més, el treball conjunt i transversal. Perquè com ens deia el Papa Francesc: “ningú se salva sol”.
La CONFER, per tant, necessita en aquest moment tan transcendental la seva pròpia renovació per a respondre millor a les demandes reals de la vida consagrada a Espanya. Sorgeixen nous desafiaments i necessitats que requereixen altres dinàmiques de funcionament. Hem de pensar-ho junts i en comunió. Estem vivint, com a vida religiosa, un altre moment històric que hem d’afrontar amb serenitat i confiança en el Senyor.
En la recent Assemblea de la Unió Internacional de Superiores Generals (UISG) celebrada a Roma, Mariola López, recordant una bonica anècdota amb la seva mare, ens compartia que la senyora de 96 anys, li deia que el final de la paràbola dels talents hauria de ser un altre. No el plor i grinyolar de dents de qui havia amagat el seu talent per por (Mt 25,14-30), sinó que “Li donaria un altre talent i li diria que anés a buscar als seus companys, que els preguntés com van fer ells, que es deixés ajudar i que no tingués por”.
I afegeix ella: “La nostra esperança és saber que Jesús no deixarà de tornar a confiar-nos els seus talents, una vegada i una altra, per a alleujar sofriment, per a ajudar a incrementar la quantitat d’amor en aquest món, per a encoratjar a viure. Que les pors, que les tenim, i que la incertesa, que ens saluda a cada pas, no ens impedeixin trenar les nostres cordes, teixir amb elles xarxes i aliances que cuiden, reparen, nodreixen i embelleixen vides; i poder conversar els uns amb els altres mentre anem de camí, com vivim, quins són els nostres somnis, i qui ens mantenen agraïts fins al final”.
Esperança per on camines? Aguditzem els nostres sentits, romanguem a l’escolta… que la puguem rastrejar i percebre la seva aroma en aquests dies.
Renovació de càrrecs
Com totes les nostres Assemblees disposarem d’un temps per a les qüestions de tipus estatutari (Aprovació de comptes i de memòries). I en aquesta ocasió hem de renovar els càrrecs de president/a, vicepresident/a i de tres consellers homes.
La clausura se celebrarà el 29 de maig a les 12.30 hores amb una Eucaristia celebrada per Luis Ángel de les Heras CMF, bisbe de Lleó i president de la Comissió per a la Vida Consagrada de la CEE, que tindrà lloc en el propi Hotel.
Quan finalitzi la clausura, s’oferirà als mitjans de comunicació una roda de premsa per a comptar les conclusions d’aquesta 31a Assemblea General.
