(Susana García del Álamo) Un any més ens reunim per a celebrar el goig de la nostra vocació, una vocació que és un do, una gràcia, un regal que Déu ens dona per compartir-lo i regalar-lo. És un moment com diu el Papa “per alimentar i enfortir l’esperança”
Tots estem convocats a viure en esperança, a mi m’agrada dir, a viure esperançats, perquè aquesta actitud ens ajuda a sortir constantment cap a enfora, a posar-nos sempre en camí per trobar-nos amb els nostres germans més necessitats, a peregrinar per l’aventura de l’amor, de l’entrega, de l’alegria, de la pau… Sortir als camins suposa acostar-nos als més desfavorits, a tots aquells que estan assedegats d’una paraula d’ànim, de compassió, de comprensió. Cadascú de nosaltres, amb el propi carisma, hem respost a la VEU DE DÉU que ens ha dit: “deixa-ho tot, mira cap endavant i confia, no tinguis por, Jo sóc amb tu”. Nosaltres, consagrats i consagrades, ens hem arriscat a viure confiadament i, com diu la cançó, “no hi ha benedicció més gran, perquè d’Ell rebem la vida eterna, el cent per u”.
És l’hora de fer de la nostra vida un pelegrinatge cap a l’interior, de viure amb profunditat, deixant de banda la superficialitat que no ens porta enlloc. És l’hora de viure amb els ulls oberts per tal de detectar les febleses humanes, especialment dels infants i dels joves més necessitats, oferint-los amb senzillesa i generositat, l’Amor del nostre Déu. El nostre món necessita els nostres gestos propers, humans, compassius que transformin els cors endurits, mancats de sentit i de joia.
La Vida Consagrada, amb la diversitat de carismes està cridada a enriquir els ambients, la societat, l’Església, com sempre ho ha fet. La nostra vida ha de deixar una empremta profunda allà on està inserida; ha de ser significativa posant de manifest la capacitat de superar dificultats, d’anar a contracorrent, sabent que Jesús, Camí, Veritat i Vida, ens acompanya.
Malgrat les dificultats i el ritme actual de la nostra societat, estem cridats a enfortir el sentit de la sinodalitat, amb paraules del Papa: on tots estem convidats al compromís i a la vida en sortida, a viure en fraternitat, acceptant la diversitat i les diverses capacitats.
Per tal de fer de la nostra vida consagrada una opció de vida més atractiva, més motivadora, més autèntica, més contagiosa… siguem ànimes enamorades del Crist, perquè com diu St. Joan de la Creu, “aquesta és una ànima gentil, humil i pacient”; fixem-nos en Maria, i deixem que ens ensenyi a viure amb senzillesa, confiant plenament en el Pare; siguem feliços donant de franc part del nostre temps a qui se sent sol i oblidat; caminem amb esperança, sembrant valors d’amor i humilitat, de pau; i siguem capaços d’obrir el nostre cor als altres, amb una actitud d’escolta, de respecte, d’acollida sincera.
Feliç dia a tots i a totes per haver dit Sí a la crida de Jesús!
Fotografia: Catedral de Barcelona
