(Susana García del Álamo i Joan Codina i Giol · 29/07/24) Els Capítols General (CG) o els Capítols Provincials (CP) són un moment de gràcia, perquè ens donen l’oportunitat de revisar les nostres vides, les obres apostòliques, les nostres presències al món; Són una oportunitat per obrir-nos a l’Esperit per redescobrir la voluntat del Pare, i a la seva Llum preguntar-nos on ens necessiten i on poder ser missatgers de bones noves. No són tan sols un acte rutinari, més o menys important, sinó una celebració de la vida de les congregacions, que a la llum de l’Esperit ens impulsa a revisar la vida, la missió, les relacions, les presències, com va el termòmetre de la vida espiritual que marca el que som i el que fem.
Podem dir que els CG són experiències de comunió amb l’Església universal. Una comunió que no es perdrà si s’estableix una metodologia que impliqui l’escolta de l’Esperit; són espais on cada membre té l’oportunitat d’expressar-se amb plena llibertat, ja que el Capítol és en sí plenament sobirà, i ha de garantir que totes les veus puguin ser escoltades tant en les intervencions com en les votacions.
Aquests temps d’anàlisi, de revisió, de germanor, ens encoratgen per poder projectar camins d’esperança que tant necessita la nostra societat.
El Senyor ens regala aquesta oportunitat de trobament amb els germans i germanes per poder deixar que la veu, el carisma i el missatge dels nostres Fundadors, tornin a encoratjar-nos i poder ser profetes en el nostre món, denunciant injustícies des de l’Amor, portant compassió a la humanitat tan necessitada, per ser veu dels sense veu, per afavorir espais de reflexió sobre la dignitat humana, per aportar al món els valors evangèlics que ajuden a buscar la plenitud de vida sense succedanis. És una celebració per deixar-nos tocar per la presència de l’Esperit que desafia a les congregacions a anar als racons del món que necessiten ajuda.
Els nostres capítols han de ser, i són, un moment que ens obre a la novetat evangèlica, novetat que sempre sorprèn, si deixem que l’Esperit obri a la seva manera, i si és així, podran aportar noves oportunitats per ser la seva presència adaptant-nos a les necessitats actuals de la vida de cada comunitat, perquè el Senyor vol continuar construint la seva Casa, les seves Congregacions.
No oblidem que els CG són una manera de viure i exercir la sinodalitat, entenent que sinodalitat no vol dir només caminar junts en la revisió i en la programació de projectes estratègics i línies d’acció, sinó també en l’elecció de manera democràtica d’aquelles persones i dels equips de govern que hom creu que seran capaces de portar a la pràctica els projectes de futur i impulsar la renovació que el mateix CG senyi i consensuï pel període de temps establers en les Normatives pròpies de cada família Religiosa.
Som conscients que la Vida Consagrada és una riquesa per al món i de l’església i per això estem convidats a «viure amb alegria i gratuïtat aquest do, amb la certesa que no hi ha més gran i bell que ser de Déu i per a Déu i al mateix temps donar la vida al servei dels més febles», com va dir el Papa. És per això que, els CG, són un moment per revitalitzar la joia de l’entrega i buscar camins que estimulin als germans i a aquelles persones que se senten cridades a viure aquesta vocació a revisar el què fem, com ho fem, on ens necessiten i d’on cal que sortim.
Gràcies!
Al marge de tot el que hem dit, volem donar les gràcies a tots els germans i a totes les germanes que al llarg d’aquests anys heu estat fent aquest servei a les congregacions i a l’Església. També volem animar els nous membres electes o pendents de ser elegits en aquests mesos pel vostre servei, per la vostra donació, i per l’aportació de vida a la vida de les comunitats i dels germans que formen part de les nostres famílies religioses.
A tots i a cadascun dels equips de govern us posem en mans de Déu i li demanem que el seu Esperit us ompli del seu Amor i us acompanyi en aquest camí de dinamització i emprenedoria religiosa. Ànims, no caminem sols, cada germà, cada germana, ens fa costat i viu l’aventura de l’entrega encomanant-nos a Déu.
Us destigem un bon estiu i un bon descans!
