(AF · Xavier Pete · 20/10/23) Des de molt petita, la germana Carmen Gil (Canales de la Sierra, la Rioja, 1940) va descobrir un anhel interior de voler donar als infants del món la mateixa felicitat que ella havia pogut viure durant la seva infantesa. Va accedir abans dels vint anys a la Companyia de Maria, orde fundat per Joana de Lestonnac, i va tallar la seva primera relació amorosa amb un jove que, lluny d’enfadar-se, va naturalitzar la seva decisió: “T’estimo, però no puc sentir gelosia de qui t’ha escollit”, diu que li va respondre.
Així és com va néixer una vida entregada a les missions evangèliques, les quals van portar-la a residir durant dues dècades als estats africans de Burundi i la República Democràtica del Congo, des del 1974. Una experiència que es va convertir en “la millor de la meva vida”, defineix, i que, ara, quan es passeja pels carrers de Tarragona i veu una persona africana, li permet identificar allò que pocs occidentals veuen: el país de procedència de qualsevol africà “pel color de pell, per la bellesa del seu rostre i, fins i tot, per l’alçada”.
