(Llorenç Puig, sj. Secretari de l’URC) Avui celebren el dia de Pasqua, dia del Pas del Senyor de la mort a la Vida, una Vida que ens dona vida a nosaltres, una Vida nova que fa Jesús proper i present a les nostres vides. Un Jesús que s’identificarà amb els petits: ‘el got donat a aquest petit a mi me l’esteu donant, la visita al malalt o al pres a mi me la feu’… Un Jesús que s’identifica amb els sofrents: ‘Saule, per què em persegueixes a mi, que m’identifico amb els meus germans a qui persegueixes?’. Un Jesús que es fa proper a nosaltres d’una manera nova: ‘jo seré cada dia amb vosaltres fins a la fi del món’.
Sí, avui no celebren un reviure de Jesús com el de Llàtzer. Avui celebrem l’entrada de Jesús en una nova dimensió de la Vida: la del Jesús Pasqual que trenca l’espai i el temps per fer-se present, com a Senyor, en tot lloc i en tot moment.
¿I si, en aquesta Pasqua, eduquem els nostres ulls, per veure aquest Jesús vivent que segueix interessant-se i fent-se present en les persones descartades, ignorades, petites, oblidades? ¿I si, en aquesta Pasqua, posem col·liri als nostres ulls per veure Jesús que es fa present en aquelles persones del nostre món que són ‘la seva família’, la família dels que acompleixen la voluntat del Pare de tantes maneres, en serveis als altres, en la construcció d’un món més fratern, més humà, més cordial, en l’educació generosa dels petits, en la cura dels més grans, en l’acompanyament als desesperats?
¿I si, en aquesta Pasqua, deixem que el Senyor ens faci uns ulls nous per reconèixe’l present, tal i com va fer amb els primers deixebles d’Emmaús, que no el van conèixer fins després de fer tot el camí amb ell, i que no el van reconèixer fins que va fer aquell gest tan de Jesús de partir el Pa de la seva vida perquè arribés a tots?
