(FDT · 17/04/22) Des de fa poc més de tres anys, la germana Teresa Maria Masdeu, germana de la Consolació, està al capdavant de la Casa Misericòrdia de Reus, institució que enguany celebra, amb cert retard a causa de la pandèmia, el seu vint-i-cinquè aniversari.
Reconeix que ha estat tota una experiència d’enriquiment personal i convida a tothom a formar part d’aquest projecte des de diverses vessants.
El proper diumenge, dia 24 d’abril, a les vuit del vespre, l’Església Prioral de Sant Pere Apòstol de Reus acollirà un concert solidari a benefici de la Casa de Misericòrdia de Reus a càrrec del Cor Ciutat de Reus. La recaptació es farà amb taquilla inversa. També es pot fer un bizum al 02018.
Com va néixer la Casa de Misericòrdia?
Coincidint amb el IV centenari de l’aparició de la Mare de Déu de Misericòrdia, l’any 1992, l’assemblea de cristians de Reus va proposar la creació d’un centre d’acollida per als més necessitats. A partir d’aquí, un grup de persones va posar en marxa aquest nou repte. La família Aluja va donar el local del carrer de l’Hospital i, amb la col·laboració ciutadana, es va remodelar per a habilitar-la com a habitatge. Així va ser com va néixer la Casa Misericòrdia.
El 2018, amb la marxa dels germans franciscans de la Creu Blanca rebeu l’encàrrec de la gestió de la Casa de Misericòrdia. Com ho afronteu?
Va ser una decisió agosarada perquè ja teníem dues activitats a Reus i la manca de vocacions dificultava assumir-ne una altra. Ho vam fer, però, perquè ha estat donar una opció per als més pobres seguint les petjades de la nostra fundadora reusenca, santa Maria Rosa Molas.
Com es veu el carisma de Maria Rosa Molas en el dia a dia del centre?
La consolació es viu des de l’acollida a cadascú, amb respecte, una atenció personalitzada, l’estima i el servei. Tot això, amb l’objectiu de recuperar la integració sociolaboral i l’autonomia personal. L’equip de treball de la Casa i el grup de voluntaris són el motor que ens ajuda a fer possible aquesta tasca i ser consol per als més pobres.
Com és el funcionament del centre?
El centre és una Casa familiar i, per tant, residents i equip de treball aportem el nostre gra de sorra. Actualment, hi ha sis professionals en torns de dia i de nit, i els residents col·laboren amb les tasques diàries de neteja, cuina o bugaderia. Per altra banda, s’organitzen tallers, activitats formatives i d’oci, assistència en la tramitació de documentació… Totes aquestes activitats estan encaminades cap a la integració a la ciutat. En aquest sentit, col·laborem també amb altres entitats i centres educatius.
Quin és el perfil de les persones que ateneu?
Són persones que es troben sense casa, vivint al carrer. Normalment no tenen vincles familiars ni recursos econòmics suficients. Han de ser, però, persones autònomes en les activitats del dia a dia i no poden consumir substàncies tòxiques. Es tracta, en definitiva, de persones que volen recuperar la seva autonomia personal.
Amb vint-i-cinc anys d’història del centre, quins reptes de futur teniu?
El principal repte que tenim és aconseguir habitatges socials acompanyats des de la sostenibilitat econòmica d’aquest projecte global. Per altra banda, volem seguir avançant com a xarxa social en el territori, de manera conjunta amb altres entitats que treballen en aquest sector. També volem crear grups d’acollida per afavorir l’amistat i la integració i que els nostres usuaris tinguin uns referents concrets en la societat.
