(P. Óscar Muñoz, cm Missioner Paül, vocal de l’URC) El Dijous Sant, com inici de la celebració del Tridu Pasqual, ens crida com a consagrats a viure el seguiment de Jesucrist des de tres dimensions profundes: la fraternitat, l’Eucaristia i el servei.
Jesús ens deixa com a resum de la seva ensenyança el manament de l’Amor: “estimeu- vos els uns als altres com jo ho he estimat”(Jn 15,12). Ens recorda que la fraternitat és un element constitutiu de la vida cristiana, molt més de la vida consagrada. La vivència de la fraternitat en la comunitat ha de ser experiència de l’amor entre nosaltres i font de testimoniatge de la presència de Crist en la nostra vida en comú, un testimoniatge que hem de dur a terme personalment, però també de manera comunitària. Viure el manament de l’amor implica ser capaços en cadascuna de les nostres comunitats de fer de la vida fraterna una proposta de presencia del Crist que ens crida a l’amor i que en viure aquest amor de manera profunda i actual ser testimonis per el món d’avui que un altre manera de viure és possible.
Jesús instaura l’Eucaristia, troba la manera de quedar-se amb nosaltres per sempre en el pa i el vi. L’Eucaristia comporta l’experiència de trobada real amb Jesús en el sagrament i és aliment per la nostra entrega. Per això l’Eucaristia, en la persona consagrada, és el moment central de la jornada, és on podem omplir la nostra existència de Crist per poder donar-lo a Ell als altres i és el motor que dóna força i sentit a totes les activitats que fem. Viure l’Eucaristia com un moment més de la jornada, sense que sigui una trobada personal i comunitària amb Crist, fer-ho perquè s’ha de fer, sense posar tot el cor, la ment i l’ànima fa que la vida consagrada perdi força, es visqui de manera rutinària i quedi en accions puntuals sense transcendència.
Finalment, Jesús fa el gest del lavatori dels peus tot recordant als deixebles que no ha vingut per a ser servit, sino per a servir (Mt 20,28). Rentar els peus per a nosaltres com a consagrats implica un estil de vida, viure en actitud de servidors, ser conscients que la nostra entrega passa per servir als germans, per posar-nos en actitud d’agenollar-nos davant la vulnerabilitat de cada persona i ser capaços d’acollir incondicionalment la seva realitat. Viure com a servidors ens fa estar atents a donar resposta a les necessitats dels nostre germans, sobretot dels més pobres, fent viu i actual cadascun dels nostres carismes, tot recordant que el servei és sempre de paraula i d’obra, per a que els nostres fets i paraules siguin alhora expressió de la Caritat i acció evangelitzadora.
Viure el Dijous Sant ens fa repensar la crida que ens fa Jesús avui, ara, com a consagrats a fer efectiu l’Amor. Un Amor que rebem cada dia en la Eucaristia que és el lloc fonamental de trobada amb Crist i que ens omple d’Ell per donar-lo als altres cada dia; un amor que cal expressar-ho de manera palesa en la vida fraterna ja que tenim el repte de mostrar al món que el Regne de Déu es pot viure, tot començant per la nostra vida en comunitat, sent comunitats fraternes i alhora significatives des de l’especificitat del propi carisma; un amor que es manifesta de manera concreta en un estil de vida de servei als germans, portant a terme des de la Caritat la primera missió que és ser evangelitzadors en qualsevol activitat que portem a terme en el marc de l’Església i la societat on vivim.
