(Carme Molist C.C.V. · 30/05/25) “Joaquima de Vedruna, quatre vides en una” (M Teresa Llach ccv) i “Viure anys i durar segles” (Mabel Burgell ccv i Ramon Rial) són els títols dels darrers llibres sobre Joaquima de Vedruna, publicats amb motiu del camí vers el Bicentenari de la Fundació que estem ja celebrant i que tindrà el punt culminant el 26 de febrer del 2026.
Voler dir en unes paraules alguna cosa del que va ser la vida de Joaquima no és tasca fàcil. Molts trets importants quedaran sense escriure. Us haureu d’animar a llegir els llibres citats i d’altres. Val la pena!
Joaquima de Vedruna fou una dona lliure, decidida, valenta, profunda, intuïtiva, apoderada, dona de grans desigs i capaç de desvetllar-los en els altres. Soltera, casada, viuda i fundadora, les 4 vides de les quals parla el llibre. Fou mare de 9 fills. Als 33 anys es queda viuda. Va patir les conseqüències de la guerra i una situació econòmica difícil, fins i tot l’exili, per tirar endavant una família nombrosa i engegar el seu projecte.
Ni les dificultats ni els contratemps no van impedir la realització del seu propòsit. Perquè, tal com deia en una carta a Josep Estrada, «obrim el nostre esperit a Déu que tot ho pot i emprendrem el que Ell vulgui. Confiança, que amb Jesús i tenint Jesús, tot sobra » (Ep. 80)
Farà 200 anys es va sentir cridada a «abraçar totes les necessitats dels pobles amb el desig de donar glòria a Déu i el bé del proïsme». Per això sol·licita en la carta fundacional dirigida al bisbe de Vic, Pablo Jesús Corcuera: “Joaquima de Mas i de Vedruna, desitjosa de treballar per la glòria de Déu, desitja acollir a casa seva algunes noies pobres que s’estan abrasant en amor de Déu i bé del proïsme i volen ser religioses, però com que són pobres i no tenen mitjans ni lloc en els convents de religioses de pobresa, s’estan sense poder desfogar el seu amor pel bon Jesús”.
Les inquietuds que sentia i les demandes que li arribaven de tants poblets de Catalunya, es van anar concretant en l’educació de les nenes, la cura dels malalts i de les persones més pobres i desvalgudes a les Cases de Caritat de l’època procurant sempre acompanyar-los amb tendresa, protegint i defensant arreu la vida, ajudant a créixer en llibertat i despertant en cada persona la consciencia de saber-se criatura estimada de Déu.
Al morir l’any 1854 deixava 34 fundacions i la seva obra es van anar estenent per la geografia espanyola i universal. Avui l’obra iniciada per Joaquima de Vedruna és present en 24 països.
Amb motiu de la preparació del Bicentenari s’estan portant a terme un munt d’activitats des de les escoles, comunitats, projectes diversos on Vedruna hi és present, per celebrar i aprofundir en un llegat tan ric i seguir donant resposta des del Carisma Vedruna als reptes del present i del futur.
Volem seguir responent a les necessitats d’avui, arrelades en diferents cultures, fer-ho com a Família Carismàtica Vedruna amb diferents graus de vinculació, desitjant aportar a l’Església universal i a la societat, des de la nostra arrel congregacional, el que genera vida, perquè sorgeixin nous brots d’esperança a la humanitat on la persona sigui reconeguda i valorada», amb un estil en què es reconegui sempre l’«alegria, fe i confiança» de la fundadora.
